L’eclipsi de la parella

Fa més de quatre anys que no tinc parella. A estones és per desengany, a estones perquè ho necessit, a estones per inseguretat, a estones per militància, a estones perquè pens que és el millor que m’ha passat a la vida i a estones perquè és una suma de tot. La pandèmia i el canvi en les relacions socials que ha provocat m’ha fet pensar sobre com, encara ara, la solteria es considera un estat transitori i no desitjat, una espècie de defecte que si tenim hem de corregir el més aviat possible. Vull dir que ningú no concep la solteria com una opció conscient, elegida, reflexionada... I sostinguda en el temps. Voler ser soltera continua fent cert tuf de fracàs i de tara.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

El pitjor de la solteria, per a mi, no és que se’m pugui pressuposar que m’adapto a qualsevol pla perquè només ho he d’agendar amb mi mateixa o que la meva àvia sempre em pregunti el mateix quan ens veiem. Tampoc no és –¡sorpresa!– no tenir parella. Segurament és que la majoria m’atorgui una solitud que moltes vegades no pateixo, perquè l’energia que dedicaria a una parella la destino a les amigues o a mi mateixa. El que em fa sentir solitud moltes vegades està relacionat amb el fet de corroborar que la prioritat de les persones aparellades és sempre la relació (i les dinàmiques) de parella. Eclipsa tota la resta. Amb això no vull dir que totes les parelles siguin el mal i estiguin aïllades, però sí que dic que vivim en una societat en què es premia (i propicia) l’aparellament, la vida –íntima i social– en parella i la teorització de les relacions amoroses i sexoafectivas, però no tant, i ni de bon tros, sobre altres models afectius com l’amistat o quin paper juga en tot això la mateixa solteria.

Potser podria resumir la columna amb una frase desig: cuideu les vostres amigues solteres i els vostres amics solters. Potser a vegades som una anomalia i us fem desquadrar la taula del sopar, però també podem esdevenir una oportunitat per posar damunt aquesta taula el replantejament de termes, condicions i jerarquies dins de les relacions d’amistat.