Pros i contres
Invisible
A woman whose son was abducted looks on inside the Government Science where gunmen abducted students in Kankara in northwestern Katsina state Nigeria December 15 2020 - Boko Haram on Tuesday claimed the abduction of hundreds of students marking its first attack in northwestern Nigeria since the jihadist uprising began more than ten years ago (Photo by Kola Sulaimon AFP) /
S’han emportat el teu fill. Sí, se l’han emportat. Van entrar a la nit, el van despertar a punta de pistola i se l’han emportat. A ell i a 300 més. Els mateixos que van segrestar les nenes. 250. Sis anys després, més de 100 continuen capturades. Convertides en esclaves. Perdudes per sempre. Ara és el teu nen. I només pots cridar d’impotència, plorar fins a quedar-te sec per sempre i resar. Resar al mateix déu a qui aquests homes dediquen el seu crim. Resar, ¿et queda res més?
Sí, anar-te’n. Fugir. Tu. O el teu fill gran. O la teva germana petita. Fugir i no tornar. Reunir un valor infinit, deixar que la desesperació et guiï i enfrontar-te a la mort a cada recolzada d’aquesta fugida turmentada. Tens una oportunitat, una de sola d’aconseguir-ho. Enhorabona. Ja estàs aquí. Pots ocupar un lloc a la teva nau industrial preferida. ¡Res d’espelmes! Aquí tens un carro per a la ferralla. Ànims. Sobretot, recorda, que no et vegi. Ets invisible. I sigues bo. Res de traficar. El que has de fer és deixar-te explotar, i callar. Ni se t’ocorri resar. Que no et senti resar. Encara seràs un terrorista. Un perill, això és el que ets. Al teu país t’enviaria ja mateix. A robar, als teus.
