Peccata minuta
Bons propòsits
Saber pels diaris, ràdios i teles els que neixen cada dia pel seu nom, cognoms i pes a la balança, i no només els anònims que moren sense edat
-FOTODELDIA- PAMPLONA (NAVARRA) 13 12 2020 - Imagen del interior de la bola iluminada transitable que forma parte de la decoracion navidena instalada en la Plaza San Francisco de Pamplona EFE Villar Lopez /
Ocultar als nostres fills que la Covid són els pares. Somiar que algun dia, més aviat que tard o viceversa, tornarem als nostres bars, restaurants, locals i discoteques al 100% d’ocupació i gairebé sense horaris. Saber pels diaris, ràdios i teles els que neixen cada dia pel seu nom, cognoms i pes a la balança, i no només els anònims que moren sense edat. Telefonar als qui estiguin soles i sols per dir-los que no estan sols ni soles. Tornar a escoltar ‘Poco antes de que den las diez’, de Serrat, i sentir-nos nòvios una altra vegada. Guardar un minut de silenci pels qui ja no tornaran a menjar pernil ni a beure’s un trist cafè amb llet.
Treure la pols, fer els metalls i desinfectar els interruptors i poms de les portes, que sempre tendeixen a estar bruts perquè els toquen molts dits. Escriure un poemeta, una mala cançó o una pèssima novel·la sobre la pandèmia, a veure si ens cau algun premi. Repintar –«‘Pintada, no vacía...’» va dir Miguel Hernández– casa nostra o la segona residència a la qual no podem accedir. Controlar la data de caducitat de les llaunes i esperances del rebost. Inventar noves receptes de cuina de supervivència barrejant l’imbarrejable, com Ferran Adrià, a veure què passa. Inventar un còctel amb gel hidroalcohòlic a veure què passa. Posar-nos una estilogràfica a l’axil·la i escriure la nostra autobiografia amb mercuri. Posar al dia el bitxo –ja té dos anyets– i començar a dir-li Covid-21. Trucar a qualsevol número de telèfon de Wuhan, i, a qui respongui, desitjar-li un molt feliç 2021 en xinès mandarí. Rentar-nos les mans tres vegades al dia amb salfumant i aigua beneita. Anar a les andanes a veure com parteixen els trens que no agafarem. Preguntar-nos si ho haguéssim fet millor que els qui decideixen el que hem d’evitar.
Entretots
Tenyir de negre els dies vermells del calendari. Aprendre com es diu ‘pandèmia’ en totes les llengües i dialectes del planeta. Tatuar-nos amb bolígraf al palmell de la mà quin dia de la setmana és, per saber si podem sortir del municipi o comarca a buscar els bolets que ja no trobarem. Reservar entrades de teatre o música per al 2525, any de la cançó que Zager & Evans van gravar el 1968. Anar a la farmàcia a buscar mascaretes de carnaval i preservatius de colors. Muntar un pessebre sostenible amb muntanyes de mascaretes reciclades. Acariciar-nos amb guants d’un sol ús. Fer-nos, com en el quadro de René Magritte, petons de rosca amb un drap que ens tapi la cara. Fer l’amor –o cardar– per teletreball o a dos metres de distància. Preguntar-nos quantes retallades sanitàries valen una vida i una mort humanes. Ventilar els soterranis sense finestres. No residir en residències. No dir ‘vacuna’ –que ve de ‘vaca’– al que ha fet Pzifer/BioNTech, ja que el mal rotllo, diuen, és per culpa del ratpenat: direm, doncs, ‘ratpenatuna’. Separar el Sant Sopar en dos grups de sis, sense Jesucrist. Comprar la immortalitat per Amazon i que els Reis ens portin una cosa màgica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.