Peccata minuta

Bons propòsits

Saber pels diaris, ràdios i teles els que neixen cada dia pel seu nom, cognoms i pes a la balança, i no només els anònims que moren sense edat

2
Es llegeix en minuts
-FOTODELDIA- PAMPLONA (NAVARRA)  13 12 2020 - Imagen del interior de la bola iluminada transitable que forma parte de la decoracion navidena instalada en la Plaza San Francisco de Pamplona  EFE Villar Lopez

-FOTODELDIA- PAMPLONA (NAVARRA) 13 12 2020 - Imagen del interior de la bola iluminada transitable que forma parte de la decoracion navidena instalada en la Plaza San Francisco de Pamplona EFE Villar Lopez / Villar Lopez

Ocultar als nostres fills que la Covid són els pares. Somiar que algun dia, més aviat que tard o viceversa, tornarem als nostres bars, restaurants, locals i discoteques al 100% d’ocupació i gairebé sense horaris. Saber pels diaris, ràdios i teles els que neixen cada dia pel seu nom, cognoms i pes a la balança, i no només els anònims que moren sense edat. Telefonar als qui estiguin soles i sols per dir-los que no estan sols ni soles. Tornar a escoltar ‘Poco antes de que den las diez’, de Serrat, i sentir-nos nòvios una altra vegada. Guardar un minut de silenci pels qui ja no tornaran a menjar pernil ni a beure’s un trist cafè amb llet.

Notícies relacionades

Treure la pols, fer els metalls i desinfectar els interruptors i poms de les portes, que sempre tendeixen a estar bruts perquè els toquen molts dits. Escriure un poemeta, una mala cançó o una pèssima novel·la sobre la pandèmia, a veure si ens cau algun premi. Repintar –«‘Pintada, no vacía...’» va dir Miguel Hernández– casa nostra o la segona residència a la qual no podem accedir. Controlar la data de caducitat de les llaunes i esperances del rebost. Inventar noves receptes de cuina de supervivència barrejant l’imbarrejable, com Ferran Adrià, a veure què passa. Inventar un còctel amb gel hidroalcohòlic a veure què passa. Posar-nos una estilogràfica a l’axil·la i escriure la nostra autobiografia amb mercuri. Posar al dia el bitxo –ja té dos anyets– i començar a dir-li Covid-21. Trucar a qualsevol número de telèfon de Wuhan, i, a qui respongui, desitjar-li un molt feliç 2021 en xinès mandarí. Rentar-nos les mans tres vegades al dia amb salfumant i aigua beneita. Anar a les andanes a veure com parteixen els trens que no agafarem. Preguntar-nos si ho haguéssim fet millor que els qui decideixen el que hem d’evitar.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tenyir de negre els dies vermells del calendari. Aprendre com es diu ‘pandèmia’ en totes les llengües i dialectes del planeta. Tatuar-nos amb bolígraf al palmell de la mà quin dia de la setmana és, per saber si podem sortir del municipi o comarca a buscar els bolets que ja no trobarem. Reservar entrades de teatre o música per al 2525, any de la cançó que Zager & Evans van gravar el 1968. Anar a la farmàcia a buscar mascaretes de carnaval i preservatius de colors. Muntar un pessebre sostenible amb muntanyes de mascaretes reciclades. Acariciar-nos amb guants d’un sol ús. Fer-nos, com en el quadro de René Magritte, petons de rosca amb un drap que ens tapi la cara. Fer l’amor –o cardar– per teletreball o a dos metres de distància. Preguntar-nos quantes retallades sanitàries valen una vida i una mort humanes. Ventilar els soterranis sense finestres. No residir en residències. No dir ‘vacuna’ –que ve de ‘vaca’– al que ha fet Pzifer/BioNTech, ja que el mal rotllo, diuen, és per culpa del ratpenat: direm, doncs, ‘ratpenatuna’. Separar el Sant Sopar en dos grups de sis, sense Jesucrist. Comprar la immortalitat per Amazon i que els Reis ens portin una cosa màgica.

Temes:

Coronavirus