Recuperació des de les coses petites

Es deuen estar preguntant per què els explico això. Ve a tomb dels fons europeus de recuperació i de com i en què els invertirem. Com que les capacitats de planificació dels nostres governs i les d’execució de les administracions públiques són les que són, minvades per anys de penúries i jivarització, el meu temor és que els fons acabin sent assignats atenent més pressions, interessos i influències particulars que una planificació basada en les necessitats i preferències del conjunt de la societat. 

Segons el meu parer, hem de planificar la recuperació des de dues coordenades. La primera és des de l’aspecte local. Des de les necessitats que s’expressen en les comunitats locals, les petites i mitjanes ciutats i els barris de les grans ciutats: vivenda assequible, transport, escolaritat, salut, evitar pobresa i ocupació. La pandèmia ha exacerbat aquestes necessitats a límits insuportables per a moltes persones. Les autoritats locals són la primera trinxera per fer-los front. Han de tenir capacitats i mitjans per portar-ho a terme. Els fons europeus ho contemplen. A aquesta qüestió vaig dedicar la columna de la setmana passada. 

També hem de pensar la recuperació des de les coses petites, des de les necessitats de les nostres petites i mitjanes empreses. Les pimes representen el 99,8% de totes les empreses; el 69% de tota l’ocupació; el 62,3 de tot el valor afegit i bona part de les exportacions. Amb aquesta realitat, seria suïcida planificar la recuperació deixant de banda les petites i mitjanes empreses. 

Hem d’aconseguir que les pimes tinguin un accés simètric al de les grans empreses als fons europeus perquè puguin desplegar la seva estratègia de les tres R: Resistir, Recuperar-se i Reinventar-se. No obstant, la seva escassa capacitat d’influència política pot portar les administracions i organismes que han d’executar els fons europeus a recolzar-se en excés en els projectes que presentin les grans empreses. El risc és, llavors, utilitzar els fons per construir grans infraestructures de mobilitat, comunicació o energètiques, en comptes de posar-los al servei de les pimes i de la seva capacitat de creació d’ocupació i valor per a la societat.

Necessitem una planificació que inclogui tots els actors que integren ecosistemes estratègics per a nosaltres. Un d’aquests és el de la salut. La seva rellevància és ara innegable. La seva capacitat de creació de bons llocs de treball és extraordinària. Però també ho són els ecosistemes del turisme, la construcció de vivenda assequible i la gran distribució ‘retail’. Hem d’‘industrialitzar’ aquestes activitats. Les grans empreses de serveis són en aquest segle l’equivalent a les indústries manufactureres del segle passat. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els principals objectius dels fons europeus són la transformació sostenible i digital de les nostres empreses i la creació de bons llocs de treball. Si no pensem aquests objectius des de les pimes, el risc és que l’ocupació perdi rellevància i que les coses sostenibles i les digitals es converteixin en les ‘sbu-prime’ de la pròxima crisi financera.

No entenguin aquesta reflexió com una crítica al Govern de Pedro Sánchez. Honestament, crec que ho està fent raonablement bé. És una crida a pensar i planificar la recuperació des de l’aspecte local i des de les coses petites. Els fons europeus són com un pot de mel obert: atrauen multitud de borinots. Una recuperació pensada des de les pimes és la millor manera d’espantar-los.