Apunt
La ‘cara B’ de les pensions arriba en forma d’ajustos
Escrivá busca matisar la pujada de les pensions i s’ha trobat amb un «ni parlar-ne» de Podem
MADRID 29 05 2020 POLITICA Rueda de prena posterior a la reuni n del Consejo de Ministros extraordinario que hoy ofrecieron la ministra Portavoz Maria Jesus Montero el Vicepresidente Primero Pablo Iglesias y el Ministro Jose Luis Escriva imagen DAVID CASTRO /
El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, continua fent passos per avançar en el disseny del nou sistema de pensions. Mentre manté el diàleg amb els agents socials, cada setmana continua portant les seves propostes més recents a la taula de la Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics, el miniconsell de ministres de l’àrea econòmica del Govern, convertit en un camp de proves on mesurar la tensió entre els dos socis de l’Executiu (PSOE i Unides Podem).
Després de l’acord parlamentari del Pacte de Toledo, que garanteix la revalorització de les pensions i el sanejament en tres anys dels comptes de la Seguretat Social per la via de derivar a l’Estat despeses impròpies (com les bonificacions als contractes laborals), ara queda la ‘cara B’ de la reforma: la que ha d’abundar en mesures de contenció de la despesa.
Elevar de 25 a 35 anys cotitzats el període per calcular la pensió de jubilació, com planteja Escrivá, pot beneficiar alguns treballadors però, no valen enganys, en el seu conjunt és una mesura d’estalvi. Segons els càlculs de l’Autoritat Fiscal (Airef), elevar el període de còmput de 25 a 35 anys el 2027 permetrà un estalvi de despesa equivalent a 0,6 punts de PIB a l’any. I això, perquè la relació entre la pensió i el salari mitjà baixaria dos punts el 2050. Això, traduït a euros, seria com restar uns 35 euros a la pensió mitjana actual cada mes (intentant extrapolar els càlculs de l’Airef sobre taxa de cobertura).
L’acord de legislatura entre PSOE i Unides Podem inclou eliminar el factor de sostenibilitat (que, en el mateix exercici d’aproximació, hagués restat uns altres 61 euros), però Escrivá està buscant alternatives d’estalvi.
El ministre, alhora expresident de l’Airef, busca una fórmula perquè els anys amb IPC negatiu (com serà el 2020) siguin incorporats a una mitjana aritmètica d’un nombre més ampli d’exercicis que, a la pràctica, permetin modular d’alguna manera la quantia resultant de la pensió. Ja l’ha posat a la taula de la Comissió Delegada i la reacció dels seus socis ha sigut la mateixa que amb els 35 anys: «Ni parlar-ne».
Després de la ‘cara A’ amable del Pacte de Toledo, ara ve la ‘cara B’ dels ajustos, per molt que aquests es pretenguin suaus i graduals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
