La (in)decisió és nostra

Fa prop de 300 dies que estem davant el mirall, sense poder desviar la mirada. El coronavirus ens ha deixat allà plantats, obligant-nos a observar cadascuna de les nostres contradiccions, que no són poques. Al principi, les paradoxes eren dels altres. De la Covid, que era «com una grip», però posava alguns cossos en escac al vuitè dia. O dels polítics, que semblava que feien i desfeien fases com els convenia. Encara no sabem si aquest «convenia» es refereix als polítics o al virus.

Ara, de cara al Nadal, que tots sabíem que seria un punt fins i tot més sensible que les sagrades vacances, resulta que a les contradiccions que ens envolten –capitanejades per l’eterna lluita salut vs. economia; tancar-ho tot vs. consumir– s’afegeixen ja les innegables incoherències pròpies, que no entenen de classes, barris ni fronteres. Tots estem fent un curset accelerat de dilemes i acabarem amb matrícula d’honor.

Tant de bo ‘salvem’ el Nadal, però avui aquestes canyes me les prenc amb 10 amics perquè fa molt que no ens veiem i les rialles estan assegurades. Vull donar suport al comerç local però aquest jersei l’‘he’ de comprar al Portal de l’Àngel. M’autoconfino però baixo una estona al ‘gim’, que m’hi estic menys d’una hora.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Qui estigui lliure de pecat (o contradicció), que tiri la primera pedra. Confonem necessitats amb desitjos. Per això ens podem preguntar ara si necessitem celebrar el Nadal o si només ho volem fer. Sacrificar el Nadal és una d’aquestes ocasions en què l’esforç col·lectiu valdria la pena. Però, ¿ho faríem tots? ¿La meva renúncia individual serviria de res?¿O seria com amb les mascaretes, que n’hi ha uns quants que encara no se la saben posar sense mostrar les seves vergonyes a través dels seus visibles nassos?

Hi havia qui esperava que els polítics ens obliguessin a una cosa que potser no ens atrevíem a fer per nosaltres mateixos: cancel·lar el Nadal. Vist això, la (in)decisió final serà nostra. Estem sols davant el maleït mirall.