Fer tornar el cor

Els deutes s’han de pagar i estaran d’acord que aquesta societat té un deute amb el col·lectiu LGTBI, especialment amb les persones trans. Tothom coneix els segles de persecució, estigma, il·legalitat, patologitzacions, tortures, persecucions, teràpies aversives i exclusions socials que han viscut les persones LGTBI i, particularment, les persones trans. Malgrat tot, han lluitat i resistit per sobre de totes les dificultats, perquè no hi ha cap lluita que valgui més la pena que la lluita per ser.

És el moment d’acabar amb el dolorós i injust deute, el moment en què se’ls permeti viure en igualtat d’oportunitats. És el moment de legislar amb el cor, sense oblidar que també s’ha de fer amb el cap: així s’està fent al Ministeri d’Igualtat, amb garanties jurídiques i una tècnica legislativa impecable.

Les persones trans viuen de manera molt vulnerable, se les deshumanitza, parlem d’elles però no parlem amb elles; no són boges ni malaltes, sinó que mereixen decidir el seu destí, prendre les seves pròpies decisions, veure respectats els seus drets constitucionals a la inviolabilitat de la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la personalitat.

Hem de recórrer a la valentia que ens va fer aprovar el matrimoni igualitari fa 15 anys, un objectiu dur i costós del qual hem d’extreure moltes lliçons. Recordar el seu final feliç fa que l’esforç per aconseguir-ho no caigui en l’oblit: legislar la igualtat en el matrimoni no va ser una decisió senzilla. L’oposició més explícita provenia de sectors ultraconservadors i religiosos, tot i que també molta gent progressista va secundar els seus arguments. Passat el temps, tothom va recolzar la proposta –«¿com no han de tenir els mateixos drets?»; «tinc molt bons amics gais»– però van haver de vèncer moltes resistències en tots els sectors de la societat.  

Ara, iniciat el procés legislatiu que millori les condicions de vida de les persones trans, hem avançat molt com a societat: al cap de pocs anys de concretar-se la legislació que sancionava la igualtat legal, el percentatge d’acceptació va pujar des del 54% al 90%. El posicionament favorable de la ciutadania sobre la identitat de gènere és ara més contundent. Segons l’últim Eurobaròmetre sobre discriminació (2019), el 83% creu que les persones trans han de poder canviar de sexe en el registre. El nostre país és respectuós i empàtic; les dades, d’entre les millors d’Europa, ho demostren, tot i que el soroll mediàtic i la batalla de les xarxes impedeixi veure-ho. 

Ara toca avançar en el camí de la igualtat, en el camí de la felicitat –les lleis han de servir per proporcionar felicitat–, per tant, hem de ser valents; Pedro Zerolo deia, «quan som valents, encertem sempre». Ara toca ser valents i saldar el deute: ¿com demanar a les persones trans que continuïn esperant? És hora d’abordar integralment els seus drets, de reparar el dolor causat per l’estigma, el sofriment nascut de l’odi, els prejudicis, la ignorància o el desconeixement. És el moment de reconèixer-los la plena ciutadania, aconseguir que visquin amb completa dignitat i amb la igualtat d’oportunitats que mai han tingut.

La legislació en curs recollirà el consens aconseguit en l’anterior legislatura en la Comissió de Justícia per a la reforma presentada pel PSOE de la llei 3/2007, coneguda com a llei d’identitat de gènere. Aquesta llei adaptarà la nostra legislació als organismes internacionals que reafirmen que ser trans no és una malaltia, i té per objectiu els drets fonamentals i els estàndards internacionals, conforme a la jurisprudència estatal i internacional. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Així és la legislació que s’està preparant, que reclama el moviment LGTBI i respon a la necessitat del col·lectiu trans en el marc del diàleg imprescindible, del treball rigorós i sense pressions, des d’una perspectiva feminista. I sense soroll, apaivagant l’odi, aturant el retrocés a èpoques que crèiem que estaven superades. Recordant que els drets de les minories són de tota la societat, que tothom tenim el dret de viure com som. Hem de fer tornar el cor, aconseguir que s’instal·li de nou en la raó i l’ajudi a entendre. ¡Que ja és hora!