Pel bé de la salut i l’economia: és moment de gastar

El pla de reobertura es va començar a desplegar sense que es complissin dos dels tres indicadors marcats per a tal fita pel mateix Executiu català: Rt per sota de 0,9 (sí), menys de 1.000 contagis al dia (en teníem gairebé el doble) i no arribar a 300 malalts de Covid a les ucis (vorejàvem els 600). En una entrevista a ‘Els matins de TV3’ Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública, va venir a dir que si fos per criteris epidemiològics, bars i restaurants continuarien tancats. Aleshores va utilitzar una frase comunicativament reeixida per explicar certes decisions, però que, a cop de repetir-se, ha derivat en beneit argumentari. «No som un país ric. Tampoc pobre, però no ric». Aquesta afirmació recull part de veritat: reconeix que els recursos són finits i que en la gestió de la pandèmia han de ponderar-se diferents elements. Ara bé, també fa trampa, situant-se en la comoditat d’una mena de victimisme immobilitzador. No ho dic tant pel doctor Argimon, que ha mostrat a bastament la seva competència professional, sinó sobretot pels nostres governants que, al cap i a la fi, són els que prenen les decisions. 

Sempre hi ha marge de maniobra. Resulta que el Govern central, que es queixa de no poder activar plans d’ajuts al teixit productiu i als més vulnerables, té previst mantenir l’objectiu de dèficit en el 0,7%, similar a l’any passat, com si no hagués existit pandèmia. Sense anar més lluny, al País Valencià preveuen un 2%. Desapareguda la ‘llei Montoro’ i aixecada la intervenció a les finances de la Generalitat, no hi ha excuses per continuar el camí de l’austeritat. Experts i organismes internacionals insisteixen que ara és moment de gastar. La gens sospitosa OCDE presentava l’1 de desembre un informe a París en el qual encoratjava els governs a injectar diners públics. Ángel Gurría, el seu secretari general, era rotund: «Ja hi haurà temps de preocupar-se del deute». Seguim les seves recomanacions: el nostre país no pot funcionar com si fos una economia domèstica