Bandereta, tu ets seva

-Però... escolta, ja se sap que som a Espanya, ¿no?. 

-Sí, és clar que se sap.

-¿Llavors...?

Notícies relacionades

Un consol innocent

El preu de la pau: liti, urani, grafit

El ‘llavors’ i els seus punts suspensius venien a tomb de la quilomètrica bandera que l’Ajuntament ha colat aquest any amb l’excusa de la il·luminació nadalenca. Són temps d’afirmació patriòtica a la capital del regne, de mostrar-se més espanyol que ningú, i notar l’alè de Vox al clatell potser va motivar l’alcalde Martínez. O no, potser està convençut –i orgullós– d’aquesta ostentació. Donant-se la circumstància que les banderes –totes– em provoquen més aviat urticària, aquesta extemporània demostració lluminosa em porta a la memòria no l’àliga –que també podria–, però sí el sidral monumental que va organitzar aquesta mateixa dreta durant el primer Nadal amb Manuela Carmena com a alcaldessa. L’absència de camells en la cavalcada, els escassos motius nadalencs i una estètica poc usual en la indumentària dels Reis Mags van desencadenar una onada de crítiques en què aquell tuit de Cayetana Álvarez de Toledo, clamant: «No t’ho perdonaré mai, Manuela Carmena, mai», va batre tots els rècords.

Suposo que avui la defenestrada portaveu del PP a qui no perdona és a Pablo Casado per cessar-la, però no crec que tingui cap pega amb aquest fluorescent vermell i groc que il·lumina diàriament la nit madrilenya. I jo em pregunto si aquesta no és també una manera de contaminar la tradició que tant defensen els campions de la pàtria. Perquè si una vegada una nena de 6 anys –la filla de la Cayetana– va descobrir que el vestit de Gaspar era fals, que ara una altra de 8 anys –la meva filla– hagi d’incorporar els colors d’una bandera als seus records nadalencs tampoc m’entusiasma. ¿No podrien deixar-nos una mica en pau, almenys per Nadal?