El món necessita Barbapapes

¿Recordeu els Barbapapes? Van aparèixer a les nostres televisions a finals dels anys 70. Una família de dibuixos animats, formada per nou personatges de colors (el pare era el de color rosa, per cert), que compartien una particularitat que els feia únics: eren capaços de canviar la seva forma d’una manera màgica, tantes vegades com fos necessari. A més, quan es transformaven, era fàcil identificar-los, ja que sempre mantenien el color de la pell i l’expressió dels ulls. Cada Barbapapa era d’un color diferent (el científic, el músic, l’artista, el que estimava els llibres, etc.). Amb personalitats diferents, s’acceptaven tal com eren. Transparents i sincers. Personatges apassionats plens de positivisme, iniciativa i empatia. Treballaven sols o en equip, des del respecte, es comprometien amb les persones i el medi ambient del seu món.

El nostre món és VUCA. L’acrònim en anglès per descriure un entorn Volàtil, Incert, Complex i Àgil on la tecnologia sembla controlar l’accelerador. Segons escriu Yuval Noah Harari a ‘21 lliçons per al segle XXI’, vivim en una era amb tantes transformacions i reptes (geopolítics, socioeconòmics, humanitaris, etc.) que predir el futur es fa més difícil que mai. A més, un món cada vegada més polaritzat, conquistat pels sentiments de pertinença extrems i les ‘fake news’.

Com a investigadora en el camp de la conducta de consumidor, sabem que la intoxicació, volatilitat, immediatesa, inseguretat, incertesa i/o por tenen un impacte en les persones, que fomenten tipologies de comportaments impulsius, curtterministes, materialistes, automatitzats i/o extremistes.

Com a docent, em pregunto com podem preparar els nostres estudiants (i a nosaltres mateixos) en un present amb tantes transformacions i incerteses tan radicals. Josep Maria Esquirol apunta que adaptar-se al món present, tot i que incert i polaritzat, comporta ser-ne part activa, és a dir, requereix la responsabilitat individual. Conseqüentment, el professorat tenim la responsabilitat de ser part activa en aquest moment de transformació global. ¿Com?

Transmetent l’ofici d’aprendre a aprendre: Per això és necessari replantejar el model educatiu. Repensar el tipus i pes del contingut, fomentar les bases i els fonaments del coneixement, impulsar el desenvolupament individual de competències i habilitats de manera transversal, i promoure experiències d’aprenentatge reals (i globals). Mostrar-los la importància de «saber», «saber actuar», «saber reconèixer», i potenciar la millor versió de cada un.

Mostrant la virtut de la moderació com a alternativa a la polarització. Aristòtil deia que en el terme mitjà hi ha la virtut. Moderació es refereix a no caure en els excessos. Implica mantenir l’equilibri i viure amb benestar. Comporta gestionar objectius, individuals i col·lectius, a curt i llarg termini. A més, requereix esforç. En la moderació hi ha resiliència i flexibilitat, ja que si tenses o fricciones massa qualsevol estructura, l’equilibri es trenca. Implica exercici valent i honest de revisió constant, postura crítica i aprenentatge continu. Es pot aprendre amb humilitat per reconèixer els errors (i els èxits), transparència per comunicar-los i fermesa per aprendre’n.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Acostant-los a models referents en diferents camps. Dels referents s’aprèn. És important exposar-los al tipus de líder necessari per resoldre els reptes de la humanitat. Líders capaços de crear valor social en clau competitiva. Líders tolerants que defensin la seva veritat, tot i que sigui incòmoda i poc rendible a curt termini; que apoderin el seu equip en comptes d’aprofitar-se’n, que si ordenen també s’impliquin, que defensen el valor del treball en equip i no intimidin. Que diguin i compleixin el que diguin, sense justificar-se i sense emmascarar. Persones imperfectes (per això són persones), però segures de si mateixes i de les seves limitacions. 

Persones que s’accepten tal com són, i que tenen aquesta capacitat màgica de transformar-se i comprometre’s amb el món i amb si mateixos sense perdre els seus valors ni personalitat. En definitiva, els i les Barbapapes del segle XXI. Els i les necessitem urgentment.