Impacte electoral dels centres de refugiats

En canvi, la ruta per l’oest de l’Àfrica va arribar a un rècord històric, de manera que de gener a novembre van arribar 19.600 immigrants a les Illes Canàries sense permís per fer-ho. La majoria d’aquests viatges s’han concentrat en molt poc temps, principalment a partir del mes d’agost; així, el Frontex informa que al novembre van arribar a les Canàries més de 8.150 immigrants irregulars, xifra que implica un augment enorme respecte als 517 de l’any anterior. Aquestes dades fan que el novembre del 2020 destaqui com el mes amb més arribades d’immigrants en tot el registre històric des que el Frontex recull informació (2009).

Dispersió territorial

Una de les polítiques que s’apliquen als països europeus per als refugiats o sol·licitants d’asil és el trasllat, de manera temporal, a centres d’acolliment especialitzats, que solen estar repartits per diferents municipis del país. És un fet constatat que, tant en l’àmbit social com en el polític, preocupen els efectes que aquesta estratègia de dispersió territorial pugui generar en la població local. Repetidament, hem sentit l’argument que la immigració repercuteix en el mercat laboral i en la convivència social, i, en conseqüència, té un fort impacte com a generador de vot a partits d’extrema dreta, ja que aquests porten en el seu programa un fort discurs contra la immigració.

Em centraré en aquest últim fenomen, a partir de la publicació de dos articles acadèmics que es basen en dades d’Itàlia (‘Is this the real life or just fantasy? Refugee reception, extreme-right voting, and broadband internet’) i de França (‘Dismantling the ‘Jungle’: Migrant relocation and extreme voting in France’) per intentar desxifrar si l’existència de centres de refugiats es tradueix en un increment substancial del vot als principals partits contraris a la immigració: la Lliga de Matteo Salvini, a Itàlia, i el Front Nacional de Marine Le Pen, a França.

La mida importa

Els resultats d’aquests dos treballs apunten en la mateixa direcció i són, crec, molt útils per analitzar de manera objectiva un discurs tan polititzat: la clau està en la mida dels centres d’acolliment. Quan el centre és petit, integrat en la comunitat local i s’afavoreix la participació substancial dels ciutadans del territori, el vot a partits antiimmigració es redueix. Al contrari, quan augmenta la capacitat del centre, també creix, de manera significativa, el vot a partits d’extrema dreta. Els centres més grans tenen gran dificultat per aplicar mecanismes que involucrin la població local en la gestió del centre i en el procés d’integració dels immigrants.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els estudis citats aprofundeixen més i proporcionen la xifra clau que permetrà a les autoritats combinar de manera més eficient l’acollida d’immigrants i la seva acceptació en la comunitat local. En el cas italià, els autors demostren que, si la capacitat dels centres d’acolliment és inferior a 28 places per a migrants per cada 1.000 habitants de la població en què s’ubica, es redueix el vot antiimmigració. Al contrari, si la capacitat és superior a aquest llindar, s’observa un guany electoral substancial per als partits d’extrema dreta. En l’estudi francès, els resultats són molt semblants, amb un límit de 32 places al centre per 1.000 habitants com a marge de capacitat que minimitza l’efecte en el resultat electoral i maximitza la pau social en l’àmbit municipal.

El perill de Vox

Després de posar en marxa fa unes setmanes el trasllat de migrants de les Canàries a diverses ciutats peninsulars –i amb les eleccions catalanes a menys de dos mesos (amb permís de la pandèmia)–, les conclusions dels estudis citats apunten en una direcció útil per dissenyar una estratègia que permeti contrarestar les preocupants previsions electorals, ja que aquestes auguren, per primera vegada, una entrada espectacular de Vox al Parlament català amb entre quatre i sis diputats.