ANÀLISI
Les mentides veritables
Ens diuen que estem celebrant un Cap d’Any carregat d’esperances però allò del Barça s’assembla més a una processó de via crucis de Setmana Santa amb els seus corresponents misteris de glòria i misteris de dolor. La punyalada de l’Eibar va ser una enèsima estació dolorosa. Si haguessin deixat entrar al Camp Nou als seguidors probablement haurien cantat amb veu greu allò del «perdona al teu poble, Senyor», demanant clemència divina, suplicant el final de tantes desventures continuades i que apartessin d’una vegada aquest calze d’amargors que està sent aquesta temporada. De nadales, res.
Si uns quants dies abans els peus de Messi, Pedri i Pjanic feien olor miraculosament de resurrecció, davant l’Eibar tot van ser més nuvolades de cara a aquest 2021, amb aquests mateixos Pedri i Pjanic tan absents de tot com el Messi, que ni tan sols es va vestir de curt. Messi ha tornat a ser el nom. Abans de l’últim partit de l’any passat tothom parlava del que li havia dit a Jordi Évole, però en aquesta trobada nefasta de cop va reaparèixer el silenci.
La mirada de Leo
Fins i tot es va poder veure des dels receptors de TV l’argentí, de nou, mut però sens dubte no cec, molt seriós, observant des de la grada els seus companys de l’embolic en què es troba ficat i del qual no l’han deixat ni tan sols fugir. Per la seva mirada en aquella foto fixa del descoratjament que era la seva estampa a la grada del camp, la pregunta ja no és si seguirà o no. Ni tan sols si tornarà després, d’aquí a uns anys, quan hagi penjat les botes.
La pregunta és si aquest Barça sense diners, sense equip i sense moral aconseguirà refer-se en un termini de temps que no sigui tan llarg com aquells anys seguits en què mentre s’esperava una aparició miraculosa com la de Cruyff no es va aconseguir cap títol seriós. El que faci Messi mentrestant, lluny d’aquí, serà una anècdota.
El pesant farcell posat a Koeman
Van a la baixa, a poc a poc, les accions de Koeman. Costa poc imaginar-lo dient aquestes últimes setmanes a Griezmann «d’entrada esperi a la banqueta; segons vagi el partit ja veurem». O a Coutinho «avui torna a jugar Pedri; després li donaré uns minuts, però faci el favor de no lesionar-se ja que hem de vendre’l com sigui al mercat d’hivern».
O a Martin Braithwaite «el poso perquè intenti arreglar les coses; mogui’s i remati com si fos Etoo, Rivaldo o Ronaldinho, que la resta de coses ja vindran soles i de més a més». O a Pjanic «aguanti sisplau aquesta espècie de mur de canyes i fang que es desfà al centre del camp». O a Busquets «de moment no et vesteixis, que ara et toca descansar en pau». I a Déu o qui ell cregui que hi ha al cel «Senyor, Senyor, ¿per què m’has abandonat?». .
Facin-me cas: són mentides però han de semblar-se molt a les frases veritables que ha de dir a la vista de com evolucionen les coses. Koeman no és el que està fracassant: li han posat un farcell tan pesant a l’esquena que tothom veu que li costarà molt volar.
Deixar créixer els joves
Notícies relacionadesNo s’acosten els títols però sí les eleccions. En aquest Barça els únics que ara somriuen són els precandidats ja que en el fons són unes eleccions tristes i molt pobres d’idees. Alguns dels que fan promeses també diuen mentides però en aquest cas no se sembla gens a allò que molt previsiblement serà la veritat.
L’única esperança real d’aquest club és que els joves que prometen vagin creixent i no tinguin la temptació d’anar-se’n. Ells podrien protagonitzar un tornar a començar. ¿Tindrà paciència aquest 2021 per deixar-los créixer l’afició? ¿Sabrà embeinar les espases l’entorn que no aconsegueixi cadires i llocs de treball en aquestes pròximes eleccions?H
