Lideratges

Iceta va seleccionar com a segon qui ha acabat proposant per substituir-lo. Iceta és dels especials per cedir el lideratge a una persona que creu que ho farà millor que ell. El líder socialista sempre ha estat còmode en la seva gestió, però dubtàvem de si sabria treure profit de la seva segona línia amb gent amb personalitat pròpia i capacitat de govern. Ha sigut així.

El lideratge presidencialista de Puigdemont i les primàries han aconseguit l’emergència d’un nou lideratge amb ganxo com el de Laura Borràs. La seva aposta per Jordi Sànchez també ho era per algú capaç de tractar-lo de tu a tu. 

A ERC sempre apareix Junqueras a la mínima dificultat i la segona línia li rendeix un homenatge incondicional. La selecció d’Aragonès i el fitxatge de Rufián deixen ben clara la seva concepció de què és el lideratge.

Ada Colau va aconseguir un gran company de viatge amb Xavier Domènech, però no va durar. Pisarello, que li portava l’ajuntament, ha desaparegut de l’escena i Jaume Asens segueix semblant un advocat americà sempre a punt per donar la seva targeta de visita a tothom que es troba. És una autèntica llàstima que l’alcaldessa no aconseguís fer tàndem amb la patrulla nipona de Coscubiela i Rabell. 

Inés Arrimadas va tenir el mèrit històric de guanyar les eleccions del 21-D, però després no ho va saber aprofitar. El fitxatge de Lorena Roldán sigui probablement el primer pas en fals d’Alejandro Fernández.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

I els anticapitalistes de la CUP tenen l’astúcia de fer-se capitalistes quan els convé i fitxen al mercat. Van encertar amb David Fernàndez i ara ho intenten repetir amb Dolors Sabater.   

Salvador Illa treu el PSC del toc de queda i redefineix el joc. Hi ha partit. Però pot ser que la qüestió sigui deixar enrere certs dogmes nacionalistes obsolets. Gens fàcil.