Àgora
Barcelona, una dosi d’autoestima
Ara que les vacunes ens donen un halo d’esperança, no desaprofitem l’impuls i el reconeixement internacional que el món ens concedeix en l’àmbit de la formació dels negocis
Sempre s’ha dit que la formació per a directius és un sector anticíclic, és a dir, quan l’economia va bé els professionals no s’aturen a estudiar, mentre que quan les coses es torcen les escoles de negocis es converteixen en un refugi on capacitar-se i actualitzar-se per entrar o mantenir la seva posició competitiva en un mercat laboral més complex. ¿Això encara està vigent?
El que es va iniciar com una crisi sanitària aviat ha derivat en una crisi econòmica i laboral de complexitat sense precedents. Per entendre el seu veritable abast, des del punt de vista laboral ens hem de remuntar a pocs dies abans de l’esclat de la crisi de la Covid-19. Com si d’una premonició es tractés, en l’última reunió de líders globals a Davos que va tenir lloc al gener, durant la celebració del Fòrum Econòmic Mundial, un dels sis eixos centrals va ser tornar a capacitar 1.000 milions de persones per a la pròxima dècada, un tema que s’engloba en el programa ‘Reskilling revolution’.
Si en alguna cosa estem tots d’acord és que la Covid-19 ha sigut un punt d’inflexió davant l’acceleració de tendències (impulsada per la digitalització) que ja es percebien en tots i cada un dels vectors empresarials. Un mercat laboral que necessitava actualitzar més de 1.000 milions de persones abans de la pandèmia guanya ara una dimensió descomunal. ¿Continuen sent 1.000 milions de professionals els que s’han de reciclar o aquest nombre també s’ha multiplicat? Al febrer vivíem just en l’abans, un món que necessitava canvis però que ens oferia un cert confort per anar assumint-los de manera gradual. Tot i que la vacuna no estigui plenament administrada, vivim ja en el després, un després que exigirà una mentalitat i una acció més disruptiva.
Parlem de digitalització però amb la mateixa o més força està emergint la importància de la sostenibilitat. Sigles com ESG i SDG (Environmental, Social & Governance i Sustainable Development Goals: ambiental, social i de govern, i objectius de desenvolupament sostenible, respectivament) inunden els nostres correus i exigències de report. En gran manera la digitalització té el potencial d’accelerar o desaccelerar aquest món més sostenible. Seran les persones –com a decision makers– i no els robots els que faran girar el volant en un sentit o un altre. La formació d’aquests més de 1.000 milions de professionals desactualitzats tindrà una influència directa.
Entretots
I és que el mateix FMI, davant l’arribada dels anhelats 170.000 milions per a la recuperació d’Espanya, alerta de la importància de polítiques actives del mercat laboral, que s’han de centrar a millorar la formació, i establir una coordinació més gran entre universitats i empreses participant, aquestes últimes fins i tot, en el desenvolupament dels plans d’estudi.
La societat, el mercat i l’educació per a professionals en actiu és ja híbrida, però no per la seva connexió ‘on-off line’ sinó perquè ha d’entrar i sortir de les nostres activitats de manera constant. Així és la societat del després. Gràcies a l’avenç exponencial de la tecnologia, que ens acosta als 100 bilions de sensors –és a dir la ‘internet of everything’– aquesta ens permetrà saber-ho tot, en tot moment i en qualsevol lloc. La clau deixarà de ser quant sabem sinó quines preguntes som capaços de realitzar.
Notícies relacionades
Afortunadament Barcelona té un ecosistema d’educació per a professionals i directius de primer nivell mundial. El passat 7 de desembre, el ‘Financial Times’ tornava a ubicar la nostra ciutat, al costat de París i Londres, al podi europeu de les millors destinacions per a la formació de directius amb tres escoles –IESE, ESADE i EADA–, entre les 30 millors.
Fa temps que alguns insisteixen que Barcelona ja no és el que era, que ha perdut força. Alguns continuen llepant-se les ferides, apel·lant a la nostàlgia abans que a la determinació per canviar les coses. No és un gran moment, la societat està passant per una situació inèdita i, sobretot, molt complexa. Ara que les vacunes ens donen un halo d’esperança, no desaprofitem l’impuls i el reconeixement internacional que el món ens concedeix en l’àmbit de la formació dels negocis. Treballem junts. És el nou paradigma, el de la cooperació, que segur ens ajudarà a sortir del túnel.
