Salvar el turisme de Barcelona

L’expansió del turisme no és un fet aïllat a Barcelona. Es tracta d’un canvi radical a nivell mundial que, en els últims deu anys, ha transformat la ciutat a tots els nivells: econòmic, social, cultural i polític. D’una banda, algunes destinacions mediterrànies han tingut canvis polítics i socials que han provocat inestabilitat i, per una altra, s’ha produït una expansió d’oferta de canals d’internet, companyies aèries de baix cost, ofertes d’allotjament a preus econòmics i d’altres. Per a molts europeus, viatjar s’ha convertit en un hàbit i les ciutats europees són una destinació preferent a nivell mundial.

El 2019 la ciutat de Barcelona va rebre un total d’11,977 milions de turistes. De mitjana, cada visitants va realitzar una despesa diària aproximada de 200 euros. Són les xifres més altes des que l’ajuntament recopila les esmentades dades. Amb una estada mitjana de cinc dies, la ciutat va ingressar uns 12.000 milions d’euros.

L’èxit va comportar queixes dels ciutadans locals per alguns comportaments i la bullícia de visitants en vacances ‘versus’ la necessitat de descans dels locals. Davant la falta d’accions de fons per disciplinar l’oferta, va sorgir un moviment de turismofòbia amb pintades en façanes, queixes a les autoritats i mobilitzacions veïnals. Es van produir danys a hotels i grafitis en marquesines contra el turisme. L’episodi més greu va ser la irrupció d’uns d’encaputxats en un bus turístic amenaçant viatgers. La ‘borroka’ turística guanyava cos.

La misèria de l’escassetat

La irrupció de la Covid-19 i els confinaments i rebrots han posat punt final a molèsties i ingressos. L’hostaleria de Barcelona ha perdut tot l’any 2020 i pot perdre la primavera i l’estiu del 2021. No hi ha salons ni congressos a la vista en els pròxims 12 mesos més enllà dels ajornaments d’Alimentaria a finals maig i el MWC a finals de juny del 2021. Dels 434 hotels existents a Barcelona amb prou feines 50 han anat obrint i tancant al llarg del 2020. Una catàstrofe. Hotelers, restauradors, taxistes, museus... Són molts que enyoren ara el ‘tric-tric’ de les rodes de les maletes circulant per la ciutat. A més, el sector del turisme movia a la nostra ciutat més de 150.000 llocs de feina directes, indirectes i afegits.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Més enllà dels desitjos que el turisme es readapti a noves exigències i a una demanda sostenible, incrementi la seva digitalització i aconsegueixi una formació més gran dels seus treballadors, el principal és que el sector pugui salvar els pròxims sis mesos. El turisme està en greu crisi després d’haver fet servir tots els recursos disponibles per tapar el buit que ha provocat la pandèmia mirant de reactivar un sector que de moment no es mou. Dels 12 milions de visitants que va rebre Barcelona el 2019, 9,9 milions van venir amb avió. Fins que el transport aeri no es reactivi no vindran turistes. El grup aeri IAG, que reuneix les principals companyies que connecten Espanya i Barcelona amb els mercats emissors més importants, va anunciar pèrdues de 1.500 milions en el tercer trimestre del 2020 i estima una recuperació lenta entre el 2023 i el 2024.

Esperem que la vacuna ajudi a cremar etapes, però encara cal salvar el laberint del primer semestre del 2021. Els governs d’Espanya, autonòmic i de Barcelona s’han d’abocar en ajudar empreses, autònoms i famílies a arribar vius a l’estiu del 2021. Cal salvar el pròxim estiu. Els ponts de connexió són molt fràgils. Augmentades les carències dels ICOs, cal allargar les carències de les hipoteques, posposar el pagament de l’IAE i reduir el pagament de l’IBI i altres impostos municipals. Hi haurà temps per pagar quan tornin a sonar les caixes enregistradores. És més fàcil salvar empreses solvents que crear-ne de noves i fer-les rendibles. Caldrà parlar de turisme i de noves exigències i demandes de les joves generacions de visitants, més conscients i exigents amb la sostenibilitat. Hi ha idees.