Pros i contres
Els de tota la vida
No em puc creure que el vídeo del PDeCat es tracti d’un material de promoció autèntic, seriós i meditat
He mirat obsessivament el vídeo del PDeCat i encara no em sé avenir que es tracti d’un autèntic, seriós i meditat material de promoció. Al darrere, entre bastidors, sembla que s’amagui la figura de qui va crear aquell famós anunci del Sonar en el qual es veia la parella Pujol-Ferrusola a la vora d’un foc i d’un televisor dels anys 70, segurament al refugi muntanyenc de Queralbs. La combinació de la imatge casolana, d’una moral estricta i d’un tarannà decididament conservador, xocava amb la previsió de disbauxa desbordada que prometia el festival de música electrònica.
La filmació del PDeCat, que lloa la figura de Chacón i de Mas, de la feina ben feta, que rebutja el fantasma de la CUP, acaba amb la meravellosa frase del pare, resum i corol·lari dels seus arguments polítics. ¿Qui són els que ens salvaran? “Els de tota la vida, mare!”. Encara no he descobert si l’ètica i l’estètica “vintage”, els colors pastel i la decoració i els actors paupèrrims, són una broma, si els del PDeCat són de debò així o si és una campanya orquestrada per Laura Borràs (amb l’ajut de publicitaris afins) perquè tothom es convenci, ara sí, que “els de tota la vida” no són els de JxCat.
