El Messi de Bilbao
Escric: «No s’atreveixi vostè a fer-se il·lusions». ¿Afegeixo ara un «encara»? Dubto. Penso que si escric la paraula «encara» em delataré. Temo que utilitzar-la equivaldria a confessar, a sortir de l’armari, a deixar que els altres sàpiguen que malgrat haver plorat tant, malgrat haver confessat la decepció infinita pel pèssim joc i les múltiples errades, malgrat haver denunciat tantes incongruències en la confecció de la plantilla, soc un d’aquells de la brigada secreta culer que encara conservava en el fons de l’ànima alguna esperança.
Torno a començar. Escric: «No s’atreveixi vostè a fer-se il·lusions encara». Però després afegeixo que tot i que sembli més un miratge que una realitat estem veient que Messi sembla tornar. No sabem fins quan (potser simplement fins al pròxim partit, é clar). Ignorem si li queden forces per mantenir una regularitat poderosa fins al final de la temporada (o si tan sols la mostrarà de tant en tant perquè els qui el cobegen de cara a la temporada que ve vagin preparant els seus diners).
¿Resistirà Pedri?
Desconeixem una altra dada essencial: ¿hi ha prou equip per acompanyar Messi en cas que efectivament torni? Per exemple, no sabem si està en condicions d’aguantar fins al pròxim mes de juny els adversaris, els àrbitres i el VAR aquesta apedaçada defensa construïda a empentes i rodolons per Koeman. Ignorem així mateix si Pedri podrà resistir tota la temporada el ritme de treball i desgast que ara presta, quan de moment és perceptible que les seves segones parts són més fluixes que les primeres.
¿Està De Jong en condicions de continuar millorant en utilitat i versatilitat tal com ho ha fet el novembre i el desembre? ¿Voldrà jugar de veritat Dembélé com el crac que pot arribar a ser, tot i que només sigui per optar a la renovació de contracte que poc a poc va acostant-se? ¿Permetran el seu propi físic, els defenses contraris, els àrbitres i el VAR que triomfi com gairebé tots creiem que encara pot fer-ho? La seva capacitat per desequilibrar les estratègies defensives adversàries resulta imprescindible perquè el Barça aconsegueixi algun títol.
Recuperar Griezmann
En la llista de resurreccions que han d’acompanyar a la de Messi hi figura així mateix Griezmann. És molt difícil que l’equip blaugrana aconsegueixi triomfs aquest any si no aconsegueix sumar aquest jugador actuant a un alt nivell. Considero que, per cert, a Bilbao va tornar a jugar bé com a home d’equip tot i que prosseguís el seu llarg via crucis d’errades i mala sort a l’hora de rematar.
He citat els àrbitres i el VAR com a elements que aquest any poden resultar decisius, però en contra, en el cas que es confirmi la tornada de Messi. Acaben de fer-se públics els resultats d’un estudi científic sobre les conseqüències de jugar sense públic que deixen francament malament els col·legiats. Sense la pressió que exerceixen els aficionats des de les graderies a Espanya els equips locals guanyen menys partits que abans (un 40% davant el 47%).
Males pràctiques
Notícies relacionadesHi ha una altra tendència general, ja coneguda des d’abans, que retrata la subjectivitat dels àrbitres europeus: sense la por del públic ara treuen més targetes grogues i vermelles als de casa i menys als visitants. Al nostre país tenim l’experiència que aquesta covardia se suma al fet que freqüentment mostren d’ofici quan els infractors d’antiesportivitats són els dos grans equips de Madrid.
Sense uns arbitratges més correctes i sense un VAR menys subjectiu poc podrà fer el Barça per molt que recuperi el bon nivell de joc de les temporades anteriors i hi hagi encara temps. Tot i que Messi torni han d’anar-se’n en paral·lel cap a les clavegueres algunes males pràctiques arbitrals que ha patit en matèria de targetes perdonades als rivals o exagerades quan s’ensenyaven a l’equip culer. Perquè aquesta temporada el Barça no ha estat bé, però la veritat és que els arbitratges a sobre ho han empitjorat.
