Tomb per l’‘efecte Illa’

La designació de Salvador Illa com a candidat del PSC el 14-F significa un tomb espectacular en les intencions de vot, ja que, segons la primera enquesta que es publica després del relleu de Miquel Iceta, els socialistes guanyarien les eleccions amb un 24% dels vots i 34/35 diputats. La pujada en percentatge és ni més ni menys que de 10 punts sobre el resultat de fa tres anys. Illa s’imposa en tots els apartats: intenció de vot, intenció directa (19,2% davant el 16,6% d’ERC), valoració de líders (5,1, en aquest cas empatat amb Pere Aragonès) i preferències per a president de la Generalitat, en què, amb un 24,4%, el seu avantatge és de 10 punts sobre la segona classificada, Laura Borràs, que desplaça al tercer lloc el candidat d’ERC. En aquest autèntic terratrèmol polític només hi ha una objecció per a Illa i el PSC: la gran majoria dels enquestats (45,3%) encara creuen que ERC guanyarà els comicis, mentre que els socialistes queden a molta distància, amb un 11,3%.

El sondeig del Gesop confirma Illa com el referent del camp constitucionalista i la seva fortalesa s’assenta en l’augment de la fidelitat de vot i en els sufragis que els pren als comuns (un 28,8%) i en menor mesura a Ciutadans (23,3%), que, en general, perden dos terços dels seus votants. No obstant, la pujada socialista no és suficient per trencar la majoria independentista, que continuaria vigent gràcies al bon resultat de la CUP. La candidata de la CUP, Dolors Sabater, ja ha advertit que vol entrar en el Govern si hi ha un pacte independentista, una qüestió que pot condicionar les aliances. Atès que una majoria constitucionalista és impossible –el PP, que puja lleugerament, es veu amenaçat seriosament per Vox–, les opcions de formar govern serien el pacte independentista ampliat a la CUP o un tripartit que no podria prescindir d’un PSC victoriós, i més tenint en compte la debilitat dels comuns.

Empat independentista

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

En el camp independentista, ERC s’imposaria a JxCat, però les dues formacions es mouen en un empat tècnic, amb tot just dos punts de diferència en intenció de vot i tres escons. No està descartat ni de bon tros que el partit de Carles Puigdemont i Laura Borràs aconsegueixi tornar a derrotar ERC en la ‘photo-finish’, com ja va passar al 2017. A aquest pronòstic contribueix la fortalesa de Borràs entre el seu propi electorat i entre l’electorat independentista en general, en què desplaça en diversos apartats el candidat d’ERC i president en funcions, Pere Aragonès. ERC mossega en l’electorat de Catalunya en Comú-Podem (11,3%), però perd gairebé un 4% en direcció a la CUP en relació amb les últimes eleccions autonòmiques.

La mobilització de l’electorat és encara 12 punts més baixa que la que hi havia fa tres anys a un mes de les eleccions. I l’electorat constitucionalista és el menys mobilitzat, entre 10 i 15 punts menys que els independentistes que asseguren que aniran a les urnes. El PSC s’enfronta, doncs, a dos reptes a cinc setmanes del 14-F: aconseguir una participació més gran i mantenir les excel·lents expectatives que pronostica el sondeig.