Corregir les fallades del mercat elèctric

La tempesta ‘Filomena’ va portar la demanda elèctrica a un màxim de 42.000 megawatts (MW) a les 14 hores del 8 de gener. La forta demanda de gas a Àsia, que també experimenta una onada de fred, i la reducció del subministrament per gasoducte des d’Algèria han disparat el preu del gas. Tot això, combinat amb menys producció eòlica i solar, va donar per resultat un preu del mercat diari d’electricitat de gairebé 95 €/MWh, o 2,7 vegades el preu mitjà anual de 2020, que va ser particularment baix, a causa de l’alta producció renovable i a la contracció de la demanda. 

Aquests preus, fruit del joc de l’oferta i la demanda, repercuteixen, directament, en el cost d’energia de gairebé 11 milions de subministraments, contractats amb el preu voluntari del petit consumidor (PVPC). Vegem com es calculen.

En una subhasta, les empreses productores, a través de les seves respectives centrals de generació (nuclears, hidràuliques, renovables, cicles combinats, etcètera), fan les seves ofertes per satisfer la demanda estimada que atendran les comercialitzadores amb les quals tenim contractat el subministrament. La cassació, entre l’energia demanada i l’oferta, té lloc en un mercat que opera l’empresa OMIE.  

En la subhasta, es consideren primer els MW que ofereixen els productors més barats, normalment les nuclears, ja que necessiten uns dies per parar i no poden arriscar-se que les seves ofertes no s’acceptin. A continuació, venen les ofertes de plantes amb un preu ascendent, de menys a més, generalment eòliques i solars, amb retribució regulada. Si és necessari, per cobrir la demanda, s’arribarà a les tecnologies amb costos d’explotació més alts, cicles combinats de gas i de carbó. A totes les centrals se’ls paga el preu marginal, el de l’última oferta casada, seguint un mètode comú a la major part d’estats europeus, que s’entén que permet que les ofertes es facin atenent a costos. 

Hi ha, no obstant, canvis a aplicar per evitar, sense renunciar al mercat, oscil·lacions tan acusades. Alguns ja estan previstos, com les noves subhastes d’energies renovables, el 26 de gener tindrem la primera, en la qual es preveu establir en la mateixa subhasta un 95% del preu de l’energia a llarg termini.  

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

També podríem copiar dels nostres veïns francesos, que imposen a les centrals nuclears l’obligació de vendre el 25% de la seva producció a un preu fix de 42 €/MWh. Així, el preu no baixa tant quan el marginal s’enfonsa; però si es dispara, repercuteix menys en els consumidors. Una cosa semblant es podria pensar per a les centrals hidroelèctriques que són les úniques que, gràcies a una concessió de domini públic hidràulic, poden emmagatzemar l’energia, en forma d’aigua embassada. 

Corregir les fallades del mercat és la primera justificació de la regulació. Es tracta de fer-ho amb prudència i encert.