Tot era retòrica

L'any 2017, el Departament de Cultura de la Generalitat presentava el Pla de Lectura 2020. Llegir-ho ara fa angúnia.

El pla parla de campanyes que mai no s'han arribat a posar en marxa: una complementària de la famosa ‘Fas 6 anys, tria un llibre’ dirigida a la franja dels 16 anys, la inevitable –torna cada any– promesa de la ‘Nit de les llibreries’...; tant s'hi val. El que és dramàtic de llegir avui, amb totes les llibreries de més de 400 metres quadrats tancades i la certesa que, en el cas que es produeixi un nou tancament general, les més petites hauran de tancar també, és el to èpic amb què es parla al document de la importància d'aquestes, juntament amb les biblioteques, com agents imprescindibles a l’hora de materialitzar l’essencialitat innegable del fet de llegir.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

S'hi diu, per exemple, que la lectura «foragita la ignorància, la superstició i els prejudicis i afirma el triomf definitiu de la raó», s'hi parla de la «fam llibresca» que caracteritza Catalunya des de fa segles..., tot molt sentit, d'acord, per acabar dient que aquí ve la Gene amb un munt d’idees que garantiran que llibreries i biblioteques tindran els recursos que proporcionaran a la societat totes aquestes eines en forma de llibres que faran del món un lloc millor. Tot seguit parlen d’ajuts a la modernització, a la producció d’activitats... Tot perfecte. Un detall, però: res d'això no fa cap sentit si les llibreries estan tancades.

No es podia preveure, quan es va signar aquest document, que venia una pandèmia, és veritat; ¿implica, però, una pandèmia una devaluació tan grossa de la idea de la cultura com a bé essencial? És el mateix Departament de Cultura que fa poc més de tres anys presentava aquell document qui ara recula i fa tancar llibreries (i abans teatres i cines). Del Gremi de Llibreters diuen que ha estat un problema de «falta de precisió» i de «desacord entre departaments», ¿què era, retòrica, tot aquest discurs que de fa anys Cultura fa servir quan parla del llibre?