Ficció d’èxit
¿Què té ‘Los Bridgerton’?
La sèrie de Netflix, que al cap de dos dies de l’estrena es va col·locar als primers llocs de més vistos, compleix tots els requisits d’un bon idil·li d’època
No van fer falta ni dos dies perquè ‘Los Bridgerton’, l’adaptació de la sèrie de llibres romàntics d’època escrits per Julia Quinn que Shonda Rhimes ha fet per a Netflix, es colés en els primers llocs del ‘rànquing’ de més vistos de la plataforma.
¿Què tindran els drames d’època que ens agraden tant? ¿Serà aquesta injecció de nostàlgia prefabricada que aconsegueix difuminar el passat en colors pastís? ¿Serà l’amanyac del ritme pausat d’una aventura domesticada que som capaços d’anticipar a cada gir del guió? ¿Serà l’anestesiant efecte de deixar-se embolcallar per l’embafador privilegi d’un món on un escàndol és una de les pitjors coses que et podrien passar? O potser és el plaer estètic d’una època obsessionada amb el luxe i te amb pastes. Potser són tan sols els vestits. Sigui com sigui, sembla que mai arribarem a trobar a faltar un viatge a aquell passat idealitzat que va assolar Europa amb una idea de civilització basada en el privilegi arbitrari de néixer sota un sostre o un altre. Aquest món en el qual el teu cognom ho era tot, i la voluntat d’una dona es fonia en el no-res, reduint-la a ser mare, bruixa soltera o amant, tal com encara passa en les pitjors ficcions... i realitats.
Notícies relacionades
‘Los Bridgerton’ compleix amb tots els requisits d’una bona cinta d’època: uns protagonistes carismàtics atrapats en una història d’amor predictible, una multiplicitat de personatges corals més o menys plans que et permeten oblidar el ridícul de l’assumpte, i un decorat exquisit que et porta a replantar-te la teva tendència al minimalisme. Els èxits pop actuals es vesteixen per a l’ocasió i la pantalla s’omple amb colors vius i saturats presos als vestits, parets empaperades amb motius florals i mobles que conquistarien qualsevol tauler de Pinterest.
La sèrie és una barreja de ‘Dickinson’, ‘Emma’ i ‘Gossip Girl’, amanit amb una mica de ‘Cinquanta ombres d’en Grey’ –per donar més vida a l’assumpte– i, sent ‘Dickinson’ la millor peça de ficció d’entre les anomenades amb diferència, siguem sincers: ¿a qui no li agrada veure dos guaperes ben vestits enamorar-se?
