El canvi que Catalunya mereix

El passat 7 de gener es va publicar un article de Joan Tardà en el qual apostava per un futur Govern de la Generalitat del que ell anomenava «Front Ampli». Segons la seva tesi, a la qual s’ha sumat recentment el candidat d’ERC a la presidència, Pere Aragonès, aquest Govern hauria d’estar format per ERC, JxCat, PDeCAT, CUP i En Comú Podem.

És evident que les pròximes eleccions del 14 de febrer són unes eleccions de canvi. Ens trobem davant uns comicis on la pregunta clau no és qui guanya, sinó quin Govern pot sorgir de les urnes. Després d’anys durs i d’arrossegar el conflicte, per fi s’obre un nou escenari: es torna a veure la possibilitat que hi hagi una majoria progressista alternativa al mal govern de JxCat i ERC. Així doncs, ¿per què ERC insisteix en una fórmula de ‘Govern Frankenstein’ amb les dretes de JxCat i PDECat, amb qui no comparteix cap proposta de país i no té cap viabilitat?

Tothom sap que som enmig d’una gran crisi sanitària, econòmica i social, agreujada per l’arrossegament del conflicte polític i la fragmentació política. En aquest context la ciutadania ens exigeix diàleg i capacitat d’acords entre forces diferents per tirar endavant el país. Nosaltres, des d’En Comú Podem, sempre hem apostat pel diàleg i els grans acords, i estem convençuts que la sortida a les diferents crisis que patim ha de ser progressista. ¿Quina sortida progressista li podem donar a la crisi econòmica amb un partit com el PDECat, que renega de la redistribució de la riquesa? ¿Quina sortida progressista podem donar a la crisi política amb un partit com JxCat, a qui li sobra la meitat del país i vol «enterrar» la taula de diàleg?

Quines polítiques es poden fer sempre ve condicionat per amb qui governes. ERC hauria de saber-ho bé després de governar tants anys amb la dreta independentista. Nosaltres som una força política que va néixer amb una convicció ferma: governar és la manera més directa de millorar la vida de la gent. Però no estem en la política per governar a qualsevol preu. Després del proper 14 de febrer aspirem a estar al Govern per donar-li una sortida progressista a la crisi econòmica, social i ecològica, i avançar per la via del diàleg i la negociació en l'objectiu de refer el pacte entre Catalunya i Espanya.

El projecte de país amb el qual podem superar aquesta crisi no vindrà de la mà d’aquells que aposten per convertir Catalunya en un paradís fiscal, o que segueixen apostant pel model del «pelotazo» urbanístic, com és el cas del BCN World, el projecte de casino més gran d’Europa.

La sortida de la crisi sanitària no vindrà de la mà dels que van retallar el nostre sistema sanitari fent que 3 de cada 5 euros retallats de la sanitat catalana durant l’anterior crisi sortissin de l’atenció primària, per deixar-nos un sistema afeblit que depèn massa de la bona voluntat dels seus professionals. De la mateixa manera, la crisi territorial no es resoldrà de la mà d’aquells que volen governar donant l’esquena a la meitat dels catalans o que pensen que gestionar l’educació o la sanitat són «petita política». És de sentit comú i el desig d’una creixent majoria de catalans i catalanes que hem de sortir d’aquest laberint amb un gran acord democràtic que enforteixi l’autogovern i garanteixi drets.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si la gent vol les polítiques i les solucions d’En Comú Podem, és important que tinguem la màxima confiança i no ens conformem a ser el soci petit de l’equació. Això va de correlació de forces i ho sabem per l’experiència del Govern central. No es tracta de tibar uns o altres cap a un costat, sinó de qui marca ideològicament les polítiques del Govern.

En definitiva, hi ha dues opcions en aquestes properes eleccions: o seguir igual amb el desgovern de JxCat i ERC, o un canvi que només pot venir de la mà d’un acord ampli entre forces progressistes. O un Govern on el pas vingui marcat per JxCat i amb el qual Catalunya seguirà estancada, o un Govern on En Comú Podem siguem decisius. Aquest Govern progressista no ha de cenyir-se a cap fórmula predeterminada, però ha de fugir de vetos injustificats. En Comú Podem, ERC i PSC estem condemnats a entendre’ns per donar a Catalunya el canvi que mereix.