Sheldon Adelson, els diners al servei de la causa

Dilluns passat la desaparició del magnat jueu-americà Sheldon Adelson deixa un buit que els sectors més radicals del partit republicà dels EUA i el primer ministre d’Israel Benjamin Netanyahu tindran dificultats per omplir. Les seves milionàries donacions en aquests dos àmbits, així com les conseqüents pressions que exercia per impulsar les polítiques més conservadores als Estats Units i Israel, hauran de buscar un altre agent.

Adelson, de 87 anys, va assolir certa notorietat a Espanya quan va estimar la possibilitat que la seva gran empresa, Las Vegas Sands, liderés una inversió de 23.000 milions de dòlars a Barcelona o Madrid en la indústria dels casinos. Adelson va ser festejat per les màximes autoritats de Catalunya i Madrid. Tot i que aleshores més d’un especulador es va fregar les mans, la grandiosa iniciativa, anomenada Eurovegas, es va esfondrar el desembre del 2013.

Amb una fortuna de 33.500 milions de dòlars el 2020, segons la revista ‘Forbes’, figurava en el número 28 de la llista de les persones més riques del món. Va destinar una part considerable del seu cabal a causes vinculades a l’extrema dreta, convertint-se en el principal donant de Donald Trump en les eleccions del 2016 i el 2020, sempre amb l’objectiu d’afavorir Netanyahu. El motiu de la seva mort va ser el limfoma de Hodgkin, un càncer que s’inicia en els glòbuls blancs anomenats limfòcits.

Adelson no sempre va afavorir el partit republicà. Fins el 1996 es va identificar amb el partit demòcrata, però en aquella època les seves inclinacions van canviar radicalment a causa d’Israel, segons alguns analistes. Precisament el 1996 Netanyahu va guanyar les seves primeres eleccions i els dos homes van consolidar una productiva relació que ha durat fins ara, tot i que molt ocasionalment estigués esquitxada per certa tensió, mai ideològica, sinó més aviat personal.

Una altra versió del seu canvi d’orientació, oferta per ‘The New Yorker’, va ser que a mitjans dels anys 90 va mantenir un dur enfrontament amb els sindicats que defensaven els treballadors de les seves empreses. Una de les seves empleades va dir a la revista que Adelson li va explicar que «els vells demòcrates estan amb el sindicat i [Adelson] va voler trencar l’esquena del sindicat, de manera que havia de trencar l’esquena del [partit] demòcrata».

El 2012 va dir a ‘Forbes’: «Estic en contra que els rics mirin d’influir o influeixin en les eleccions, però mentre es pugui fer, ho faré». Segons la seva opinió, fan el mateix els milionaris progressistes com George Soros, un altre ric jueu americà que dona a causes del partit demòcrata als Estats Units i a la resta del món.

Una de les seves contribucions més importants a favor de Netanyahu va ser la fundació d’‘Israel Hayom’, un diari gratuït que s’ha convertit en el de més difusió i que popularment es coneix com a ‘Bibiton’, és a dir «el diari de Bibi», el sobrenom de Netanyahu. La connexió del diari amb Netanyahu és total, fins al punt que fa només uns dies va transcendir que Netanyahu va conversar amb el director del diari centenars de vegades en qüestió de mesos. Recentment, Netanyahu va revelar que parla telefònicament amb Adelson al voltant de 40 vegades a l’any.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Adelson també era propietari de ‘Makor Rishon’, un setmanari que s’identifica amb els colons jueus i que cada dia és més influent. El seu director és Haggai Segal, un terrorista condemnat en els anys 80 del segle passat per posar bombes als baixos dels cotxes d’alcaldes palestins. Un alcalde va morir i alguns van patir amputacions, però els terroristes van ser indultats.

Es dona la circumstància que aquest religiós ortodox és pare d’Amit Segal, el principal comentarista polític del Canal 12, que gairebé té el monopoli de notícies televisives, i a qui a Israel identifiquen amb Netanyahu, amb l’extrema dreta religiosa i els colons. Adelson també ha sigut un dels primers contribuents a projectes dels colons que resideixen als territoris palestins ocupats contràriament al dret internacional.