Un altre ‘impeachment’ a Trump

El president Donald Trump acumula prou mèrits per ser el primer president que és sotmès dues vegades a ‘impeachment’. Ni tan sols després dels successos del dia 6 al Capitoli de Washington ha deixat d’excitar els ànims més enllà de les escassament convincents crides als seus seguidors perquè desisteixin de recórrer a la violència. A l’avisar que el seu processament polític desencadenarà una «ira immensa» no ha fet més que reforçar la idea que ell va ser el primer instigador de l’assalt al Congrés i qui en primera instància va fer possible que es violentessin l’Estat de dret i la normalitat institucional. Més important encara, l’‘impeachment’ està justificat perquè un president no pot vulnerar la llei i cridar a la insurrecció. Sent cert tot això, l’activació de l’‘impeachment’ per iniciativa dels congressistes demòcrates, amb majoria a la Cambra de Representants, planteja dubtes d’ordre legal i d’oportunitat política.

A només cinc dies que Trump deixi la presidència, és impossible que el tràmit en el Senat se substanciï abans que Joe Biden prengui possessió. De tal manera que fins i tot en el cas que la Cambra Alta voti a favor de la condemna de Trump i de la seva inhabilitació, tal circumstància es donarà quan haurà deixat de ser president. I hi ha en aquest punt fundades raons per entendre que no és d’aplicació el procediment de destitució amb caràcter retroactiu. No es tracta d’un detall menor, tot i que sembla poc probable que 17 senadors republicans uneixin el seu vot al dels demòcrates a favor de la destitució, perquè està en joc el respecte pel principi de legalitat, un dels fonaments de la democràcia.

Les reticències de diverses personalitats demòcrates a un procediment d’impeachment que es prolongui durant els primers mesos de la presidència de Biden té bastant a veure amb aquests dubtes legals, però també amb la necessitat de restaurar la serenitat política al principi del mandat, de suturar les ferides deixades pel paroxisme que ha seguit l’elecció presidencial. Tot i que els demòcrates disposaran de majoria durant dos anys a les dues cambres del Congrés, el president entrant necessitarà tirar endavant iniciatives bipartidistes per sanejar el clima enrarit en una societat partida per la meitat. Però per aconseguir la complicitat de l’ala moderada del Partit Republicà, que creu convenient distanciar-se de l’herència de Trump, Biden necessita al seu torn liquidar la lògica d’enfrontament permanent seguida per Trump durant el seu mandat.

La neutralització del trumpisme partidari de l’acció directa requereix que el Partit Republicà deixi de ser el seu ostatge i recuperin la iniciativa els actors més significatius del conservadorisme clàssic. El traçat del camí republicà de tornada a la sensatesa requereix l’aïllament de les veus que insisteixen en el frau electoral i encoratgen la insurrecció, que fins i tot després de l’assalt al Congrés repeteixen que l’escrutini va ser manipulat. Res és aprofitable de l’herència ideològica de Trump al si d’una societat democràtica, en especial l’atmosfera d’exasperació i ‘vendetta’ que va guiar tan freqüentment els seus passos des que va arribar a la Casa Blanca, però insistir en l’‘impeachment’, tot i que està més que justificat, pot no ser la millor opció de futur.