Polèmic ajornament
Eleccions i covardies
És clar que es poden celebrar els comicis del 14-F, ja que amb temps per preparar-los era només qüestió de feina
És clar que es poden celebrar eleccions el 14-F. Amb temps per preparar-les era només qüestió de feina: que Correus pogués absorbir una entrega massiva de vots a través d’un servei específic diferenciat del convencional, i organitzant urnes per als hospitals. I, tot i que no s’hagi fet, també, tot i que pitjor. Anem en metro i autobús, es treballa, funcionen les escoles i flexibilitzem les restriccions –els que manen i nosaltres– quan desitgem fer-ho. Han forçat el comerç i la restauració a equilibris que per a molts d’ells seran mortals, no hi ha confinament i, no obstant, diuen que no es pot anar a votar. Molts polítics, després d’atrevir-se únicament a treure les cavalcades als nens, tornen a lluir-se.
Amb les eleccions ja convocades no hi ha suport legal per a l’ajornament i tot se centrava a organitzar el com. Però les eleccions són cosa especial. Perquè a les majories existents mai els ha vingut de gust o convenir arriscar els seus beneficis partidistes sense llei electoral. Ara estan per posposar-les, com si no tinguéssim pressa. Com si fos banal la confessió del per una vegada sincer Quim Torra quan fa un any va dir que la legislatura estava esgotada i urgia votar. Sense president, amb el Parlament dissolt i un Govern inoperant per les seves baralles internes, Catalunya continua dempeus per la feina quotidiana de la seva castigadíssima societat civil.
Aclarit això, el repunt de la Covid, el creixement de la xifra de morts i la saturació dels hospitals multipliquen la por. Predomina la sensació de culpabilitat col·lectiva. Les covardies i les inconseqüències compartides per la majoria dels que ens governen i per bona part de la gent del carrer ens han acabat sortint malament. Vam tenir un Nadal maleït: unes fluixes vendes comercials i el somriure dels nadalencs amb més festa han parit més dol. La pandèmia és una llei de la gravetat que es compleix fins i tot amb els que menys hi creuen. Ara diuen que havíem d’haver sigut molt més estrictes. Qui decideix és una cosa que depèn d’aquestes eleccions que a alguns els convé que encara triguin.
