Quan es filtra
Si els líders són irresponsables, masclistes, maleducats, grollers i dèspotes, aquest odi, aquesta violència, aquesta fúria entra a casa
Impossible no buscar les similituds entre la sèrie de ficció ‘Years and years’ i l’ocupació dels ‘patriots’ de Donald Trump en el Capitoli. La desafecció política pot generar monstres: poderosos que utilitzen els seus altaveus per confondre i alimentar els seguidors, debats simplificats per generar confusió i desinformació, deshumanitzar el teu adversari perquè en el moment que calgui no et sàpiga greu actuar, creure que la teva veritat et legitima i justifica a fer qualsevol cosa... El populisme institucionalitzat s’alimenta de la nostra disconformitat, la nostra insatisfacció: la resposta i la solució que ens ofereix no apaivagarà cap de les nostres demandes, però ens servirà per descarregar la nostra fúria. No és poca cosa, en un moment de caos i desesperació. Això és el que ofereixen els líders com Trump arreu del món: si estàs insatisfet, si creus que el que t’ha tocat viure és una injustícia, si estàs fart, soc el teu home.
Quan des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials els poderosos envien missatges incendiaris saben bé el que fan: conviden la gent a actuar com ells. Meryl Streep ho va explicar meravellosament bé en un discurs: quan els líders són irresponsables, masclistes, mal educats, barroers i dèspotes, tot això es filtra en la vida de la gent. Aquest odi, aquesta violència, aquesta fúria entra a les nostres cases, ho impregna tot, ens fa creure que el que promou és just. I ens convida a actuar de la mateixa forma.
Donald Trump sabia perfectament què feia. Els qui el van menystenir i se’n van riure perquè semblava una caricatura d’un mal personatge van cometre un error. Van subestimar el poder que tenia. Arreu del món –perquè és un fenomen global– els riem les gràcies als ultres que campen per les nostres institucions perquè ens semblen ridículs i confiem que la por i la desinformació no guanyaran. Però la recepta no és nova, i sempre funciona en moments de desencant. Aquesta virulència que es filtra en les nostres cases i en la nostra manera de conviure triga molt de temps en desaparèixer. Som en un punt de no retorn. La pandèmia generarà més desigualtats, més pobresa i més insatisfacció: depèn de nosaltres, de tots nosaltres, que la intransigència no sigui la resposta a tot.
