¿Per què vivim?

El Teatre Lliure ha hagut de cancel·lar les funcions programades de ‘Les tres germanes’, el clàssic de Txékhov dirigit per Julio Manrique i adaptat per ell mateix i per Cristina Genebat i Marc Artigau. La bona notícia és que el muntatge ara està disponible a través de la plataforma El Lliure al sofà. És recomanable veure’l amb una mica d’escenografia casolana: a les fosques, sense que res interfereixi en el desenvolupament lent, continu, persistent, d’aquesta tragèdia soterrada i tristíssima.

És un espectacle magnífic –amb unes tres germanes colossals i amb uns actors en estat de gràcia– que té la virtut, des del primer moment (la nova escena colpidora del funeral del pare), d’entendre i capturar l’essència de Txékhov: el plany per una felicitat que mai no tindrem. Aquesta atmosfera pastosa, on es palpa la buidor que, a poc a poc, va esclatant, que té cos i ànima, l’emoció dilatada, el fracàs. «Si poguéssim saber per què vivim», diu Olga, la germana gran. A més a més, hi surt el samovar reglamentari, un ‘attrezzo’ simbòlic. Corrin a buscar una tarda hivernal per deixar-se anar al sofà del Lliure i plorar per les russes (i tan nostres) il·lusions que s’esvaeixen.