Recta final d’un controvertit mandat

Terra cremada

Trump fa servir els seus últims dies com a president per complicar la tasca del seu successor en l’àmbit de política exterior

3
Es llegeix en minuts
Terra cremada

No exagero. No insistiré en l’assalt al Capitoli el dia de Reis perquè ja se n’ha escrit molt Dimarts passat, la Cambra de Representants va demanar formalment al vicepresident Pence, que pel que sembla ja no es parla amb Trump, que l’inhabilités utilitzant el procediment previst en la 25a Esmena de la Constitució. I com no ha volgut fer-ho, la Cambra ha decidit iniciar el procés per destituir-lo acusant-lo d’«incitació a la insurrecció». És molt greu perquè, tot i que no hi haurà temps de completar-lo abans del final del seu mandat i pot naufragar després al Senat, té dues conseqüències importants: li atorga el dubtós honor de ser l’únic president a la història amb dos impeachments, i si progressa li impedirà tornar a ocupar càrrecs federals. Li espera un calvari de querelles i processos judicials que li impediran jugar plàcidament a golf en Mar-a-Lago.

Trump fa servir els seus últims dies com a president per dur a terme una onada d’execucions com el país no havia conegut, i per complicar la tasca del seu successor en l’àmbit de la política exterior, on el seu secretari d’Estat, Mike Pompeo, sembla disposat a no deixar canya dreta. Deixo de banda la seva recent decisió de reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental per centrar-me en l’Iran, el Iemen, Cuba i Taiwan.

Iran: una obsessió de Trump des del primer dia, que l’ha portat a considerar un atac militar quan ja havia perdut la presidència. Afortunadament el van dissuadir. Aquests dies els EUA han enviat un portaavions i un submarí nuclear a la zona, augmentant la tensió ambiental, i han declarat que l’Iran és la «base d’operacions» del grup terrorista Al-Qaida, obviant la dada que és sunnita, quan l’Iran és xiïta, i enemic jurat d’aquesta organització, a la qual ha combatut a l’Afganistan. A l’Iran se li poden criticar moltes coses amb molta raó, però aquesta sembla poc consistent.

Iemen: Els EUA han declarat grup terrorista els hutís, una tribu xiïta vinculada amb l’Iran que lluita contra el Govern de Sanà avalat per l’Aràbia Saudita. Al Iemen hi ha una guerra civil que ha sumit el país en una catàstrofe humanitària sense precedents amb fams, brots de còlera i un desgovern que –allà sí– aprofita Al-Qaida per dominar algunes zones. Aquesta declaració ha indignat els demòcrates del Congrés perquè no contribuirà a acabar amb el conflicte i agreujarà la crisi humanitària al dificultar l’enviament de medicines i aliments a un país que importa el 90% del que menja.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Cuba: Pompeo ha decidit posar ara Cuba, sense cap motiu aparent que ho justifiqui, a la llista de països que donen suport al terrorisme, on compartirà honors amb Corea del Nord, la República Islàmica de l’Iran i el Sudan, tot i que a aquest últim els americans han promès treure’l després que es comprometés reconèixer l’Estat d’Israel. Això dificultarà el comerç de Cuba amb tercers països i complica la futura política de Biden cap a l’illa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Taiwan: el més perillós perquè significa ficar un dit a l’ull a la Xina, hipersensible en aquest àmbit. Pompeo ha relaxat les condicions per a contactes diplomàtics amb Taiwan i això, en aquest moment, només pot entendre’s com un intent de complicar les futures relacions del president Biden amb Xi Jinping. Hi ha rumors –afortunadament no confirmats– que Pompeo desitjaria visitar Taiwan aquests dies, cosa que seria el que faltava.

I mentre tot això passa en política exterior, dins de casa les coses no estan millor: Trump està indignat i veu «perill» en l’inici del procés d’impeachment perquè diu que causa «ràbia» als seus seguidors. També considera «completament apropiades» les seves paraules del dia 6 animant-los a anar al Capitoli. Amb aquests precedents i la quantitat d’armes que circulen pel país cal prendre’s molt seriosament les advertències de l’FBI sobre disturbis generalitzats entorn del 20 de gener, data de presa de possessió de Biden, a la qual Trump ha dit que no assistirà. Hi ha més soldats protegint Washington que a l’Afganistan i l’Iraq junts, més que a la pel·lícula Mars Attacks de Tim Burton. Tant de bo no passi res.