Morts econòmiques

Aquesta enorme pèrdua de vides ha ocorregut malgrat que en molts països s’han adoptat mesures de restricció de la mobilitat molt estrictes, amb el consegüent impacte en l’economia. Hem vist que les prediccions de creixement econòmic estimades pels principals organismes nacionals i internacionals anaven progressivament a la baixa i, en l’actualitat, encara no tenim cap idea precisa de la repercussió que tindrà tot això al mercat laboral, ja que els efectes no seran plenament visibles fins que no expirin de manera permanent els expedients de regulació temporal de l’ocupació (els famosos ertos).

Àmbits complementaris

Estic convençuda que no existeix una solució de compromís (‘trade-off’) entre economia i salut en aquesta pandèmia, ja que, si deixem que es desboquin els contagis, caldrà aplicar restriccions més severes i generalitzades en l’activitat econòmica per protegir la vida dels ciutadans i per assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari. En conseqüència, els dos àmbits d’actuació –salut i economia– són complementaris i no excloents.

Davant una situació d’acceleració de la velocitat de contagi, les restriccions són inevitables, però les polítiques han d’estar ben dissenyades perquè afectin el menor nombre possible de sectors, empreses i treballadors, i, alhora, resultin el màxim d’efectives en la reducció de la transmissió del virus; això últim s’aconsegueix si es disposa d’un bon sistema de detecció i informació de casos i, amb això, es confecciona una base dades en temps real que permeti identificar els sectors econòmics que tenen una activitat que dona lloc a més contagis.

Cal preguntar-se per què resulta crucial que la política de tancament de negocis sigui tan precisa i acotada. La resposta és que la crisi econòmica que es produirà, la magnitud real de la qual encara es desconeix, també generarà morts prematures.

Pèrdua de llocs de treball

Mitjançant un estudi publicat recentment per professors de la Universitat de Harvard, de la Duke i de la Johns Hopkins, podem fer-nos una idea de l’efecte que tindrà la pèrdua de llocs de treball sobre la mortalitat i l’esperança de vida. Els autors se centren en el cas dels Estats Units i utilitzen els efectes observats en recessions anteriors per predir l’impacte esperat per a la crisi actual. En aquest país, amb un sistema de protecció social molt limitat (sobretot comparat amb el dels països europeus), l’impacte econòmic de la pandèmia ja és plenament visible i ha generat una pèrdua d’ocupació molt més gran (entre dos i cinc vegades superior) que l’experimentada en recessions anteriors. La magnitud exacta depèn del subgrup de població analitzat i de la dimensió temporal considerada: per exemple, a curt termini, la destrucció d’ocupació és substancialment més gran en el col·lectiu de nord-americans d’origen africà i entre les dones, mentre que a llarg termini l’efecte serà superior entre els homes blancs.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta convulsió del mercat laboral es traduirà en l’augment del 3% en la taxa de mortalitat i en la reducció del 0,5% en l’esperança de vida els pròxims 15 anys; en números absoluts, comportarà 890.000 morts més durant aquell període. Els mecanismes i les causes mèdiques específiques que justifiquen aquesta estimació són difícils d’avaluar, però hi ha proves que la pèrdua d’ocupació està fortament associada a l’increment dels suïcidis. Altres estudis documenten que augmenten les malalties cardiovasculars a causa de l’estrès econòmic que genera la pèrdua de feina; així mateix, es retarden les proves mèdiques preventives, amb el consegüent empitjorament en el diagnòstic de les malalties quan, al final, es detecten.

Dades en temps real

Vull deixar clar que aquestes dades no serveixen per criticar les mesures de restricció de l’activitat econòmica; en canvi, justifiquen que aquest tipus de polítiques han d’estar molt ben acotades i delimitades, cosa que requereix un bon sistema d’informació de dades en temps real a més, és clar, de voluntat política. Alhora, amb l’objectiu de minimitzar la destrucció d’ocupació, és necessari acompanyar la limitació de l’activitat econòmica d’ajuts directes, generosos i de cobrament immediat per als col·lectius afectats, tant empresaris com treballadors.