Eleccions oscil·lants

Han sigut tres les convocatòries autonòmiques decretades durant aquest període crític d’emergència sanitària, les dues primeres a Galícia i a Euskadi. Totes dues van tenir lloc després d’haver sigut ajornades les dates de celebració acordades abans d’iniciar-se la pandèmia, no sense falta de polèmica per raons de seguretat jurídica i d’afectació de drets fonamentals. La tercera convocatòria és la de les eleccions catalanes del diumenge 14-F. 

Aquesta sembla ser la data en la qual tindrem eleccions a Catalunya una vegada el Tribunal Superior de Justícia ha disposat suspendre, amb caràcter d’urgència, el Decret 1/2021, de 15 de gener, pel qual es deixa sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament del 14 de febrer de 2021 a causa de la crisi sanitària. S’ha suspès de manera cautelaríssima en la via judicial l’ajornament sine die de les eleccions catalanes suspeses en la via governativa, a partir d’un feble consens polític en seu parlamentària; sine die o sense data determinada perquè, segons el decret suspès, les eleccions autonòmiques «es convocaran perquè tinguin lloc el dia 30 de maig del 2021, prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública i de l’evolució de la pandèmia al territori de Catalunya, i amb deliberació prèvia del Govern, mitjançant decret del vicepresident del Govern en substitució de la presidència de la Generalitat» (art. 2). 

La suspensió judicial del decret es basa en les circumstàncies especials extraordinàries que es presenten: la possible incidència de la disposició general en el dret fonamental al sufragi universal i per evitar que el recurs contenciós-administratiu perdi la seva finalitat, és a dir, que prossegueixi la tramitació del procés electoral fins al 14-F en els terminis legals. Però ¿quins terminis?

Els esdeveniments polítics esdevinguts fins a la suspensió cautelar no es poden obviar ja que incideixen en la legislació aplicable i en la validesa jurídica del decret 1/2021, del 15 de gener. Les eleccions catalanes ho són per dissolució automàtica del Parlament arran de la inhabilitació del president Torra i la falta d’una nova investidura, amb la qual cosa era imperatiu legal del Govern convocar eleccions de manera immediata perquè tinguessin lloc en el termini que la legislació catalana estableix. El decret 147/2020, de 21 de desembre, segueix parcialment aquesta legislació.  

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La data electoral del 14-F respon el termini de 54 dies per a la celebració efectiva de les eleccions, establert en la llei del règim electoral general per a qualsevol convocatòria autonòmica tret de per al cas que s’ha donat a Catalunya, que sí que regula la llei 13/2008 de la presidència de la Generalitat i del Govern. Aquesta llei conté una norma electoral orientada a protegir el principi democràtic, la mateixa institució parlamentària i evitar la prolongació sine die d’un Govern en funcions; segons l’art. 4.1: «Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura no ha sigut elegit cap candidat o candidata, la legislatura queda dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca de forma immediata eleccions, que han de tenir lloc entre 40 i 60 dies després de la convocatòria». Qualsevol ajornament electoral més enllà del 20 de febrer vulneraria aquest termini legal, amb la qual cosa el decret corresponent seria nul de ple dret. 

Amb tot, el Tribunal Superior de Justícia s’ha pronunciat sense audiència del Govern en funcions, pel que caldrà esperar a conèixer si la suspensió del decret es manté fins a la resolució judicial del fons de l’assumpte. La qüestió encara oberta, davant aquestes eleccions oscil·lants, és si es podria decretar un nou ajornament i en quines condicions, més enllà de les sanitàries.