Balanç elèctric del 2019 i novetats rellevants del 2021

En l’última liquidació del Balanç Elèctric del 2019 presentat per la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats de Competència), s’ha posat de manifest un dèficit de tarifa elèctrica en l’exercici del 2019 de 527,7 milions d'euros (els ingressos de 17.099,089 milions d'euros no han sigut suficients per cobrir la totalitat de costos regulats de 17.626,748 milions d'euros), i amb tendència a incrementar-se en els pròxims anys si no es prenen mesures urgents.

A més de cara a un futur immediat, amb la disrupció de la tecnologia de la generació distribuïda, localització de les plantes de generació, comunitats energètiques, i davant reptes socials, econòmics i regulatoris, haurà de canviar la macroestructura comptable del sistema.

En un escenari de descarbonització en l’horitzó 2050, els objectius fixats per la Unió Europea, vinculants per als Estats membres, s’ha d’incentivar el procés d’electrificació de l’economia, fomentar la mobilitat elèctrica, contribuir a l’estalvi i l’eficiència energètica, garantir la competitivitat del sector industrial i garantir la retribució del transport i la distribució. Com cal estabilitzar la sostenibilitat economicofinancera del sistema, obligada per la llei del 2013, si el dèficit tarifari anual arriba al 2%, o bé al 5% acumulat, els peatges i càrrecs s’haurien de revisar.

Respecte a les magnituds de l’operador del mercat (OMIE) durant el 2019, el preu mitjà de l’energia va ser de 47,68 €/MWh per al mercat Espanya i Portugal, a la franja alta de preus de la Unió Europea. L’acoblament de preus amb Europa seria òptim amb més capacitat d’interconnexió.

Comparant el mercat diari amb el mercat europeu els preus màxims a la península van ser al voltant de 74-75 €/MWh, però a França van ser de 121 €/MWh. I respecte als preus mínims, el mercat europeu va tenir preus negatius com a França que va ser de -24,9 €/MWh. Finalment durant el primer trimestre del 2021, Espanya complirà la regulació Europea i els preus negatius els començarem a veure a la península. S’ha de destacar que el mercat diari és un mercat europeu.

¿Cal reformar el mètode marginalista de fixació de preus del mercat? Arran dels alts valors a què ha arribat l’energia elèctrica en els primers dies de l’any 2021, al voltant de 100 €/MWh, existeix una inquietud social. Davant això s’ha de recordar que els preus del mercat oscil·len durant tot l’any per sobre i per sota de la mitjana anual i que la supervisió de la CNMC, regulador del mercat elèctric, és contínua al llarg de l’exercici.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Des del punt de vista d’oferta-demanda, s’ha produït un augment considerable de demanda d’energia i a fi de cobrir-lo es va haver de posar en marxa els cicles combinats de gas, una de les fonts de generació més cara del sistema elèctric espanyol. El sistema de fixació de preus marginalista, la reforma del qual s’està estudiant, funciona de manera que l’última tecnologia que entra és la que marca el preu. Segons Francesc Bonvehí, expert independent de la Comissió Europea, la potència màxima sol·licitada al sistema el passat 8 de gener va ser de 42,22 GW, inferior encara al màxim històric de 45,45 GW ocorregut el 17 de desembre del 2007. La potència mitjana anual abocada a la xarxa està per sota dels 40 GW. Conseqüentment al llarg de l’any sempre es produeixen oscil·lacions de preus i el realment significatiu per a les economies és el preu mitjà anual.

¿Cal emprendre una reforma fiscal per arribar als objectius en la descarbonització de l’economia? Qualsevol aspecte de política energètica o regulació ha de complir amb el trilema energètic: seguretat de subministrament, sostenibilitat i competitivitat. El repte requereix desplegar tota la flexibilitat i potenciar els recursos distribuïts. La participació més gran de renovables farà que el mercat sigui més eficient. Es tracta de configurar un model competitiu per a l’economia: indústries, empreses, famílies, etc. I que sigui atractiu per a les inversions. Els elevats preus al consumidor en relació amb els de la Unió Europea són una dificultat afegida al repte de la descarbonització de l’economia. Per a això cal emprendre una reforma fiscal energètica i fiscal sense dilacions.