La protecció d’un dret fonamental

«El recurs perdria la seva finalitat si no es decreta la suspensió del decret impugnat», manifesta la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de dimarts passat. Mitjançant aquesta interlocutòria, el TSJC decideix suspendre el decret del Govern de la Generalitat 1/2021 que deixa sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per al 14 de febrer. La interlocutòria de dimarts respon a un dels cinc recursos, el de Josep Asensio Serqueda, presentat per la via del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals. Tots ells consideren que posposar les eleccions a Catalunya vulnera el dret de vot reconegut en l’article 23 de la Constitució. Per la seva part el Govern de Catalunya argumenta que la situació de pandèmia impediria votar amb totes les garanties. Per justificar-ho fa referència als estudis d’experts que conclouen que al voltant de 200.000 persones afectades per la Covid-19 no podran votar i que això posa en risc així mateix el dret a la salut i a la vida.

Les dues parts confrontades defensen el dret de vot. Els recurrents, afirmen que trencar el cicle electoral és un error i que aquesta suspensió és un mal precedent que perjudica el nucli del sistema democràtic. També la Generalitat es recolza en el dret de vot: votar ara deixaria moltes persones sense poder exercir-lo.

I tant els defensors del decret de la Generalitat com els recurrents entren en les comparacions: ¿si País Basc i Galícia van suspendre les eleccions a causa de la pandèmia per què aquí no pot donar-se la mateixa resposta? O per part dels recurrents: ¿si Portugal i els Estats Units celebren eleccions en plena pandèmia per què aquí no podríem també? ¿Si els nens i nenes van a l’escola, els adults a treballar, els transports públics continuen funcionant, per què no podem exercir un dret fonamental com és el de vot? La resposta no és senzilla. Es tracta de decisions constitucionals, «Constitutional choices», en paraules del professor Laurence H. Tribe.

De moment, el TSJC, donant resposta al dret fonamental de vot, ha suspès el decret que suspèn la convocatòria d’eleccions. Imposa així unes mesures cautelaríssimes amb caràcter «instrumental», «a causa d’urgència extraordinària». Encara no ha decidit. I explica que el procediment electoral té el temps limitat de 54 dies i que cada un dels actes fa detonar el següent. Recorda que el decret s’aprova el dia 25 del procés electoral. La instrumentalitat rau doncs que si aquestes mesures cautelaríssimes no es prenen el recurs per protegir el dret fonamental de vot seria ineficaç. Ara bé, malgrat que pugui entendre’s que en un primer moment inicial es prenguessin les esmentades mesures cautelaríssimes a fi de protegir un dret fonamental, allargar-les més de tres o quatre dies o fins i tot fins al 8 de febrer crea, almenys, inseguretat jurídica. 

Notícies relacionades

¿Què pot passar amb la data de les eleccions a Catalunya?

Twitter era una cerveseria de Múnic

Fa mesos que els serveis jurídics i el Síndic de Greuges de Catalunya insisteixen que és necessari reformar la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), entre altres raons, per donar resposta a situacions com l’actual. A falta d’un marc legal específic, per aprovar el decret de suspensió el Govern de la Generalitat va recórrer al concepte de «força major».

S’ha criticat que quan es va firmar el decret que convocava les eleccions ja existia la situació de pandèmia i que s’hagués pogut preveure. En aquell moment, no obstant, la «força major» no tenia cabuda ja que llavors s’haguessin pogut prendre altres mesures més contundents durant les festes de Nadal. A prop de les eleccions i en plena tercera onada de la pandèmia la «força major» cobra pes. Justificar que existeix aquest argument de pes tan extrem que va més enllà del que estableix la LOREG és tasca del Govern català. És una decisió de l’Executiu. Dictar que l’Executiu s’ha excedit en la seva decisió vulnerant amb això un dret fonamental requereix també una profunda argumentació.