La foguera
Els ‘youtubers’ andorrans
Són criatures lògiques d’una societat tecnoutòpica i individualista en la qual ningú deu res a ningú
Els ‘youtubers’ són homes fets a si mateixos des de zero, sense ajuda: el decantat més pur de l’individualisme capitalista. Creuen que ho mereixen tot i que qualsevol cosa se’ls roba. Nois que, fent el contrari del que els deien a l’escola i a casa, és a dir, jugar als videojocs a l’habitació, s’han convertit en estrelles que fan empal·lidir la fama de Buenafuente, Jorge Javier o qui us passi pel cap. Han aconseguit aixecar el seu imperi sols i ara els diuen egoistes. Explica’ls tu per què han de pagar impostos. Explica’ls tu que, si haguessin nascut a Somàlia, ni pagarien impostos ni serien ningú.
La bandada nia a Andorra perquè per generar tràfic i diners els sobren els hospitals públics. Allà no els cobren perquè una ciutat estat hipertrofiada de divises amb prou feines necessita serveis, surt barata, connectada al món com està per les carreteres dels països on sí que paguem a Hisenda. Digues-los tu ara que a Espanya hi ha milions de dones que van parir els seus milions de seguidors, aquests que els han fet rics, en hospitals sufragats amb els diners dels nostres impostos. Digues-los tu que és aquesta xarxa col·lectiva i antiga, i no el mar, el que separa Espanya del Marroc.
Els ‘youtubers’ andorrans creuen que van néixer on havien de néixer i que tot estava disposat. Suposen que un país com Espanya forma part de l’ordre natural, com les fruites que creixen a les pomeres, i que es pot talar un bosc si destorba a la teva plantació. La societat és una cosa vella i injusta que no els oferia sortides. Miren la gent de la seva edat i es riuen a la cara del ministeri fiscal. Van ser ells, amb la seva simpatia i la seva personalitat, els que van trobar la manera de fer uns diners amb què els seus pares no van poder ni somiar. Així que eren ells els que tenien raó, i no tots els que els van aconsellar estudiar.
Em sorprèn que ningú digui, davant l’escàndol d’aquests joves magnats de fortunes fugisseres, que entorn del 50% de la seva generació està a l’atur, sense esperances. ¿A aquesta societat han de donar-li ara els diners? ¿Què els hauria donat aquesta societat? Amb sort, pencar al Burger King o al Zara, o pedalar per a Glovo. Així que, ¿qui els explicarà per què estan equivocats? No ho entendran. Un paio de vint-i-cinc anys que guanya sis milions més a l’any del que guanya la gent de la seva edat no tolera pagar-ne dos.
Ja us dic, m’és més fàcil entendre el Rubius o The Grefg, consagrats al capdamunt de l’egotisme, residents ara en un paradís fiscal, que a Ibai: un noi que no ha conegut en la seva vida adulta res més que l’èxit, que desperta les simpaties més incandescents a gairebé tot el món i busseja entre contractes milionaris, i que no obstant ha decidit quedar-se. Va fer un vídeo explicant que a ell no li sembla malament cedir la meitat de la seva fortuna a Hisenda perquè continua vivint de collons amb la resta, i jo només em pregunto: com és possible que tingui els peus tan ben posats a terra. Adoro aquest noi.
Normal que sigui una excepció. Els ‘youtubers’ són criatures lògiques d’una societat tecnoutòpica i individualista en la qual ningú deu res a ningú. El resultat d’un món cuit a foc lent en la volatilització dels vincles i la corrosió del comú. Per això tants papanates morts de gana han sortit a Twitter a dir que la fuga a Andorra dels ‘youtubers’ els sembla bé. Mirem el dit que assenyala el sol des del fons d’un abocador moral que hem aixecat nosaltres solets.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
