Vacunin-se, sisplau

Es transmet de forma ràpida i la infecció particularment pot ser severa en persones amb patologies cròniques de base (obesitat, diabetis, alteracions cardiovasculars...) i en pacients amb defectes immunitaris, com seria el cas de certes malalties minoritàries observades en nens i adolescents. Quant a altres variables poblacionals, es confirma que les dones toleren millor la infecció que els homes i que l’edat és un factor determinant. Les probabilitats de patir un Covid-19 greu augmenten superats els 50 anys, molt més per sobre dels 60, s’incrementen encara més a partir dels 70, i així successivament. Sempre hi ha excepcions i és magnífic observar com persones de 90 anys de vegades superen la malaltia, i la resiliència de les mateixes mereix ser estudiada.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

¿Què podem fer? Els que em coneixen bé saben que soc proactiu i de decisions ràpides. Evidentment, com en tota malaltia infecciosa que afecta una gran part de la població, les activitats de prevenció són la primera baula de la cadena. Des de l’ús prioritari de mascaretes fora de les famoses «bombolles» de convivència o tracte fins a les mesures de restricció de mobilitat i activitat per disminuir la transmissió de la malaltia. El seu grau extrem ja el vam observar en el temps de confinament de l’any passat. No obstant, com a individus i professionals d’una societat moderna, hem de procurar pensar en el futur superant aquestes actuacions que es repeteixen en la història de la medicina. I on es troba la solució per a aquella alba més brillant és a les vacunes. La vacunació massiva de la població provocarà el final de la pandèmia. Per tant, sense oblidar tots els esforços dedicats a evitar contagis i reforçar el sistema sanitari per evitar el col·lapse de les ucis en les pròximes setmanes o mesos, hem de reforçar la investigació de les vacunes i donar els mitjans necessaris perquè tots els individus tinguin la possibilitat de rebre-les. Després de l’esforç extraordinari que milers de científics de tot el món en un temps rècord han permès el desenvolupament de vacunes efectives, no pot ser que l’administració d’aquestes es porti a terme de forma tan lenta. La Unió Europea ha fet un esforç econòmic per disposar-ne i ara hem de donar exemple a nivell local que podem fer-les arribar a tothom. Aquesta immunitat grupal ens permetrà recobrar vides semblants a les d’abans del 2020, potser millors durant un temps, recordant el sofriments de tants en aquesta època recent.

Voldria acabar recordant que una de les virtuts dels científics, igual que dels artistes o escriptors, hauria de ser la imaginació. Posem-nos en la pell del pioner de les vacunes Edward Jenner, posant la primera el 1796 a un nen de vuit anys fill el seu jardiner, dirigida contra la verola. I comparem-ho, per exemple, amb les vacunes actuals, basades en àcid ribonucleic (ARN) del virus de la Covid-19. Es fregaria els ulls en completa estupefacció. Vacunes d’ARN que han sigut possibles a l’esforç, entre molts altres científics, d’emigrants turcs a Alemanya (Ugur Sahin i Ozlem Tureci) i d’una dona hongaresa les sol·licituds de finançament de la qual per als seus projectes d’investigació van ser denegades durant diversos anys (Katalin Karikó). Avui dia els tenim a les quinieles dels candidats al premi Nobel. Com sempre la ciència és la resposta, i la valoració del talent sense cap discriminació un ingredient imprescindible. Doncs això, per vostès, per la seva família, pels seus amics, per tots nosaltres, vacunin-se quan puguin. Gràcies de part de tots. ¡Jo ja espero amb il·lusió la meva dosi!