Literatura i geografia

Tot va començar amb la proposta de Ciutadans de retre homenatge aRuiz Zafón i a Marsé, «perquè són autors de les lletres catalanes». L’Ajuntament de Barcelona va assumir la idea, però el problema, per dir-ho així, és que el 2020 també va morir Josep M. Benet i Jornet. I així ho va recordar la seva filla Carlota, que va escriure una carta implacable no per plorar l’oblit institucional del pare, sinó per denunciar que, de fet, es tractava d’una manera de rebaixar les aspiracions d’una cultura que algú vol convertir «en un fòssil, fins que es mori».

O per la via de diluir-la en una solució magmàtica que en nega la seva singularitat. La idea ha sigut parlar de Ruiz Zafón i de Marsé com de «literatura catalana en castellà». La polèmica ha crescut fins a uns nivells hilarants i amb una càrrega política certament barroera. La literatura no té adjectius en funció de la geografia, sinó de la llengua. «Les obres literàries que han escrit els catalans» no són sempre literatura catalana, perquè «quan un escriptor no s’expressa en aquesta llengua ja no pot pertànyer a aquesta literatura». Això deia, per exemple, algú tan poc sospitós de sedició (¡ja ens entenem!) com Martí de Riquer.