La picaresca amb la vacuna
La temptació
Sembla com si els poderosos s’estiguessin immunitzant entre ells mentre resen pel populatxo
Aquest ‘vacunòdrom’ de càrrecs públics i voltants en què s’ha convertit Espanya en aquest mes de gener ens ha deixat un episodi memorable. El bisbe de Mallorca va rebre com a regal dels Reis d’Orient la primera dosi de la vacuna. ¿Per què? Perquè s’estima a si mateix sobre totes les coses. Es va posar a la conga d’injectats d’una residència de sacerdots jubilats malgrat que ni viu allà, ni és sanitari ni treballa allà. Només per la genialitat de les seves explicacions s’ha guanyat la segona dosi. Sebastià Taltavull, que aprofita les seves aparicions públiques per defensar «l’austeritat, la renúncia i el compliment de les recomanacions sanitàries», es va veure de sobte inclòs en la relació de persones a vacunar. ¡Quina sort! Ha explicat que viu a prop de la residència, que té contacte amb els sacerdots, que va ser «un acte de bondat cap als altres» i que és de risc, perquè compleix ara 73 anys. La mateixa edat que molts d’altres, que es troben amb el petit inconvenient de no haver arribat a bisbes de Mallorca.
El que més m’ha agradat, no obstant, és la part en la qual aquest humil pecador diu que el que el va animar a apuntar-se a la festa de la punxada va ser el fet que el papa Francesc està a favor de la vacuna. Aplaudiments. Taltavull ha demanat perdó, però que no li emboliquin la immunitat en paper de regal, que se l’emporta posada. El bisbe no ha sigut el primer, i sembla que no serà l’últim, a caure en la temptació. I això que se suposa que ell està entrenat per no sucumbir davant coses tan mundanes com mentir o saltar-se una cua. En els últims dies han aparegut dues regidores més, un centenar de funcionaris vacunats irregularment a Granada i moltes altres persones a Pontevedra. És com si els poderosos s’estiguessin immunitzant entre ells mentre resen pel populatxo. Entre això, i la denúncia de la Unió Europea que algun laboratori està revenent les nostres vacunes a un millor postor, sembla que siguem davant una invitació contínua perquè els ciutadans agafin dreceres i es busquin la vida. I, escolteu, tonto, l’últim.
