D’imatge també es viu

«No només predicarem amb l’exemple del nostre poder, sinó també amb el poder del nostre exemple. Serem un soci fort i fiable per a la pau, el progrés i la seguretat», afirmava el nou president en la seva presa de possessió. L’exemplaritat i la confiança com a bases del lideratge. Però, més enllà de les paraules, ¿com es pot recuperar la credibilitat perduda? En un article recent a Foreign Affairs, Samantha Power, una de les més prestigioses figures de la política exterior nord-americana d’Obama, repassava tres camps que permetrien aconseguir resultats tangibles en un breu espai de temps.

El primer, la distribució global de la vacuna. Amb la seva capacitat científica i de producció, els Estats Units haurien de ser una referència, tot i que fins ara, gràcies a Trump, se n’ha mantingut al marge. Un primer pas seria unir-se a COVAX, la iniciativa que pretén una distribució equitativa de les vacunes arreu del món. Però, a més, argumenta Power, hauria de facilitar l’accés i el repartiment en aquells països d’ingressos baixos i mitjans als quals COVAX no arribi. Seria també una manera de contrarestar la diplomàcia mèdica llançada per Pequín.

Universitats

El segon, reobrir les universitats al talent estranger. Els Estats Units han sigut sempre la Meca per a estudiants d’arreu del món, un procés que es va veure frenat per les polítiques antiimmigració de Trump. Per a això seria necessari revisar els requisits per als visats d’estudiants i facilitar la seva incorporació al món laboral després de la graduació.  

El tercer, la lluita contra la corrupció. Com a nus principal del sistema financer global, els Estats Units tenen una posició privilegiada per impulsar polítiques que obstaculitzin el blanqueig de diners i l’evasió fiscal, i escanyin els paradisos fiscals. En els últims anys han proliferat arreu del planeta les protestes contra la corrupció endèmica. Ajudar a combatre-la tornaria a l’Administració nord-americà part del prestigi perdut, a més de reforçar la relació amb els que comparteixen els mateixos valors.

¿Podria Espanya, sempre preocupada per la seva imatge exterior, treure partit d’aquestes recomanacions?

Salvant totes les distàncies, podria.

Trasplantaments d’òrgans

És evident que Espanya no té la capacitat de producció ni distribució global de vacunes que tenen als Estats Units. Però té una experiència pionera i única al món: la de la gestió dels trasplantaments d’òrgans. Una diplomàcia mèdica renovada basada en l’esmentada experiència obriria noves vies de cooperació i de confiança.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És evident, així mateix, que el prestigi de les universitats espanyoles no és equiparable al de les nord-americanes. No obstant, en aquest costat de l’Atlàntic, Espanya és el país que més estudiants Erasmus rep, junt amb un bon nombre d’extracomunitaris: entre els dos grups uns 70.000 a l’any, pandèmia a part. Un capital que es dilueix per les traves administratives a la retenció del talent, d’una banda, i a les matriculacions d’estrangers, de l’altra, i s’hi suma una nova prova d’accés per a estudiants no comunitaris per la ‘llei Celaá’. Amb tot, seria oportú incorporar la internacionalització de l’educació superior com a element d’imatge i prestigi de país.

Justícia

La corrupció, finalment, es presenta com un dels nostres mals endèmics. No és que sigui un fenomen nou, però en els últims anys la seva extensió i profunditat semblen arribar a totes les esferes de la realitat. No obstant, com recordava fa poc Omar Encarnación també a Foreign Affairs, la justícia espanyola ha fet seure al banc dels acusats –amb més demora de la que seria desitjable, això sí– i condemnat, exministres, expresidents de comunitats autònomes, alcaldes, regidors i fins i tot el gendre del Rei. Un altre camp que, ben manejat, podria contribuir a millorar la manera com som reconeguts i percebuts a l’exterior.