Combatre el presentisme, també el digital

A l’Estat espanyol, la cultura presencial va fer estralls. Llargues jornades laborals, sovint més enllà dels horaris establerts, davant l’ordinador amb el pensament que més temps era sinònim de més rendiment i productivitat. Greu error. Una cultura que no esperonava el treball per objectius, ni la creativitat, que no apodera les persones per convertir-se en una part fonamental d’aquella organització o empresa.

És la diferència entre donar importància al temps de treball d’una persona o la persona per si mateixa. Si l’elecció és la persona, el vincle amb l’organització serà més fort, la seva gestió del temps més òptima, quedarà més motivada, rendirà més i serà més productiva que una persona supeditada a complir sí o sí una jornada laboral sobrecarregada de temps efectiu de treball. Entre altres raons perquè no podem enganyar el nostre ritme circadiari (el rellotge biològic).

Com tampoc hem de supeditar el conjunt dels nostres usos del temps (en l’àmbit personal, familiar, cultural, d’oci, associatiu...) en benefici únicament del temps de treball. És necessari conciliar de forma equilibrada i saludable.

Amb l’esclat de la resposta digital en temps de la Covid-19 la superació d’aquestes jornades maratonianes és possible, però els riscos de la seva cronificació també. En aquesta adaptació cultural podem caure a incorporar a l’àmbit digital els pitjors mals hàbits del presentisme de sempre. El presentisme digital és un risc que cal combatre

Per exemple, un de riscos del teletreball és traslladar aquesta hiperconnectivitat a les cases, desdibuixant horaris establerts, malinterpretant el que significa conciliació familiar, cronificant encara més la discriminació que pateixen les dones en la imperdonable sobrecàrrega de treball domèstic i de cura dels nens.

Per això, és essencial treballar-ho preventivament. Amb molta formació en desconnexió digital, en gestió del temps i l’estrès; en implantació de tècniques i bones pràctiques per al conjunt de les treballadores i treballadors que ajudin a millorar el seu benestar tant físicament al centre de treball com a casa i finalment seria necessari que fóssim més exigents amb l’actual legislació, que reconeix el dret a la desconnexió digital però que a la pràctica no s’exerceix al no haver-hi altres mecanismes més coercitius pel seu compliment.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una organització que doni valor a respectar temps de treball i temps de descans s’ajudarà a si mateixa (productivitat, reducció de l’absentisme, ‘employer branding’) i ajudarà les seves treballadores i treballadors (qualitat de vida en un millor equilibri dels usos del temps, menys estrès i millora de la qualitat del son).

La digitalització ens ofereix oportunitats i riscos per a les organitzacions i empreses en relació amb els usos del temps. De nosaltres depèn triar el camí correcte.