La corba de l’atur

La Covid-19 va causar milers de morts al llarg de l’any 2020. També va provocar greus estralls en el mercat de treball. La pandèmia va acabar l’any passat amb més de mig milió de llocs de treball i va fer pujar la taxa d’atur fins a un esgarrifós 16,1%, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). El cop es va produir sobre una economia que no havia recuperat encara l’ocupació perduda durant la llarga crisi iniciada el 2008. Més encara, la destrucció d’ocupació, en l’anterior crisi i en la present, s’acarnissa en un país amb una economia que pateix d’un mal crònic i aparentment incurable, la sempre altíssima taxa d’atur en relació amb els països del seu entorn.

La situació hauria sigut molt pitjor sense la ingent quantitat de diners destinats per l’Administració als expedients de regulació d’ocupació (erto), inversió que haurà de continuar si es vol preservar tant com es pugui el teixit productiu espanyol. Un flux de diners com aquest ha suposat una preciosa bombona d’oxigen per a moltes empreses, ha contingut l’atur i ha evitat el col·lapse de l’economia. Que les hores treballades hagin caigut el doble que la pèrdua d’ocupació il·lustra de manera clara el paper que estan jugant els ertos en la contenció del desastre. Malgrat això, no s’ha de perdre de vista que es tracta d’una mesura pal·liativa i que no garanteix la supervivència dels negocis. Com més mesos tardem a expulsar el virus de les nostres vides, menys empreses i professionals es trobaran en condicions de recuperar la normalitat.

En aquest context, en què els negocis d’hostaleria i els comerços estan resultant els més durament castigats, és necessari tenir molt en compte algunes dades alarmants, com l’increment del nombre de llars amb tots els seus membres a l’atur o que un de cada quatre treballadors de més de 50 anys es trobi sense ocupació.

La bona notícia, que dona peu a l’esperança, és que en l’últim trimestre de l’any passat l’activitat econòmica va remuntar lleugerament, ja que el nombre d’aturats va baixar entre el tercer i el quart trimestre. Això porta a pensar que en els primers mesos d’aquest any l’economia pot prendre el camí de la recuperació.

El canvi de tendència és sens dubte significatiu i ve a desmentir els auguris més catastrofistes sobre l’economia espanyola. El més important, no obstant, és que el canvi de dinàmica es confirmi, s’intensifiqui i es consolidi.

No serà fàcil, tenint en compte que la situació continua estant prenyada d’incertesa. Mentre creix amb força la tercera onada de la pandèmia, s’han produït impensables problemes de proveïment de vacunes, que impedeixen poder immunitzar la població amb la màxima rapidesa, un element que resulta absolutament decisiu. Més encara en un país amb l’estructura econòmica d’Espanya, on és fonamental poder abordar la campanya d’estiu en les millors condicions de seguretat sanitària. A la qüestió de la falta de vacunes s’afegeixen altres incerteses, com l’impacte negatiu que els nous tipus de virus poden causar, contribuint a complicar la situació d’uns hospitals i unes unitats de cures intensives que estan arribant al seu límit.