Infantilisme

Fins que s’ha fet pública la censura de Disney sobre algunes de les seves pròpies produccions no tenia consciència que els corbs que empenyen Dumbo eren una representació de la vigència del racisme als Estats Units. I tampoc no reconeixia en els balls dels indis de Peter Pan un menyspreu envers les comunitats indígenes americanes ni «un maltractament de persones d’altres cultures». ¿Eren estereotips? És clar que ho eren, i ho són, i, quan ets petit, funcionen perquè no tens cap altra referència. Per això es converteixen en estereotips: els patrons imposats s’endinsen en una terra verge. El motllo deixa empremta, perquè parteix de la ingenuïtat. És per això que és maliciós.

Però el que Disney hauria de fer és dissoldre’s com a imaginari. No només estic a favor que ‘Dumbo’ i ‘Peter Pan’ siguin només pel·lícules per a adults, sinó que voto perquè desapareguin del tot. Van crear monstres en les nostres ànimes tendres i mai no sabrem què hauríem sigut si no les haguéssim vist. Disney dibuixa una aparença de món infantil per fer creure que els adults viuen més enllà, en un món real. Ho deia Baudrillard, que també afegia: «El veritable infantilisme és a tot arreu».