Pendents de l’abstenció
Molt soroll i pocs debats seriosos
Els nostres polítics ja no saben què fer ni què dir per intentar manejar al seu aire l’opinió pública. Han perdut tota traça de pudor o de vergonya
«Illa hauria de deixar immediatament el Ministeri de Sanitat per la seva incapacitat manifesta». «¿Com s’atreveix Illa a deixar el Ministeri de Sanitat en plena crisi de la Covid?». Aquestes dues idees contradictòries són un simple exemple del bombardeig a què estem sent sotmesos. Unes mateixes formacions han repetit cínicament i incansablement els dos missatges, un després de l’altre. És una mostra del que estan patint els ciutadans, cada vegada més embogits i desorientats per la falta de serietat amb què els tracten. Però els embogits de veritat són molts dels nostres polítics, que ja no saben què fer ni què dir per intentar manejar al seu aire l’opinió pública. Tot val, que venen eleccions i estan les seves cadires i sous en joc. Han perdut tota traça de pudor o de vergonya.
¿Saben el que més els preocupa ara? El signe de les abstencions. Previsiblement, hi haurà molta menys participació que en les anteriors i viuen dedicats a fer càlculs per autoconvèncer-se que els qui es quedaran a casa seran més aviat els que no els votarien a ells. Es dediquen a aquestes especulacions en comptes de treballar molt per afavorir la participació; fins ara no han organitzat que es pugui anar legalment a recollir el vot als malalts i als que simplement tenen por de sortir al carrer el dia electoral.
Com que no és culpa del Govern de Sánchez, es debat poc sobre si l’escassetat de vacunes es deu a problemes de fabricació o al mercat negre internacional (que existeix, segur, com existeixen les corrupcions que aquí ja es van revelant) o que algunes es desvien cap a països pobres. O sobre com s’intervindrà seriosament la sanitat privada allà on estigui saturada la pública. El nivell de discussió és tan pobre que fins i tot es menysté la importància democràtica de votar perquè tinguem un Parlament més actualitzat (després de la pèrdua de temps que va començar amb Quim Torra) per la via de comparar no deixar sortir a sopar amb la possibilitat d’anar als col·legis electorals. Aquest país és molt de segona divisió.
