El ‘karma instantani’
Maneres de sentir-se bé
Aquests mesos tots hem viscut l’ansietat en algun grau, i probablement coneixem algú que en pateixi amb força: la pandèmia –aviat farà un any– ens ha deixat un llast depressiu que va creixent i és difícil de superar sense perspectives de futur esperançadores. Els experts avisen que, quan arribi, la quarta onada del virus afectarà encara més la salut mental dels ciutadans i en especial del sector sanitari. Com a reacció profilàctica, alhora sorgeixen maneres de sentir-se bé per revertir la tendència.
Un exemple és la idea de l’‘instant karma’, que surt d’una cançó de John Lennon i, en el fons, no és més que una versió d’un refrany del tipus «tal faràs, tal trobaràs». El ‘karma instantani’ s’allunya de la transcendència hindú i pren un sentit de revenja justa, obtinguda al moment, i així corren per les xarxes socials vídeos de lladres que es donen contra un fanal quan fugen de la policia o animals que ataquen l’amo que els maltracta. Aplicat a la pandèmia, les víctimes del ‘karma instantani’ solen ser aquells que menyspreen l’existència del virus i al final cauen infectats, com va passar amb Donald Trump i el president brasiler Bolsonaro. En aquests casos, el karma només és complet si s’entén com una lliçó per als seus seguidors, amb la dissort del líder entesa com a faula moral.
La qüestió de fons és com aconseguim el consol en aquests temps difícils. L’estat de crisi sanitària, social i econòmica ens ha extremat el comportament. Som més empàtics perquè compartim globalment una situació límit i entenem que només la superarem en conjunt, però alhora s’extremen les postures individuals i egoistes: ho veiem en la picaresca del repartiment de vacunes, per exemple. L’atractiu del ‘karma instantani’ –la satisfacció davant la infelicitat dels altres (perquè ho mereixen)– potser només és un analgèsic momentani, però practicat a gran escala podria tenir efectes crítics. Penso en les eleccions, per exemple, i en l’abstenció com a càstig per a una classe política (i judicial) que mareja el ciutadà amb regles i decisions contradictòries, com aquesta que afirma que les llibreries no són essencials.
