A peu de carrer
Ganes de primavera
Als barris obrers i densament poblats no tenim ni pisos ni barris pensats per estar tot el dia dins
zentauroepp46310255 l hospitalet 18 12 2018 escola bellvitge de l hospitalet un200727165841 /
Si alguna cosa hem redescobert durant els confinaments als barris obrers i densament poblats és que no tenim ni pisos ni barris pensats per estar tot el dia a dins. Van ser i són barris dormitori. Només aptes per dormir i treballar. Sobretot a l’hivern. Per això els caps de setmana, quan surt el sol, hi ha estampida i molta gent de l’Hospitalet ens trobem a la carretera de les Aigües o al passeig del riu de Cornellà. Moltes ganes de primavera i de sentir la terra sota els nostres peus, la que tindríem de no haver-la malvenut: hi va haver un temps en què l’Hospitalet s’estirava des del mar fins a la muntanya, des de Zona Franca fins a Finestrelles, però vam perdre el 40% del nostre territori, i vam acabar tancats i trinxats entre les carreteres i les vies d’entrada i sortida a Barcelona.
Ara que no podem sortir ens fixem més en els parterres abandonats, en la falta d’arbres o en el seu poc manteniment quan bufa el vent. I notem com mai la falta de zones verdes: a Sant Cugat i Girona tenen més de 25 metres quadrats de zona verda per persona, però a l’Hospitalet en tenim cinc. L’OMS recomana de 10 a 15 metres quadrats mínim, i apunta a una relació directa entre més quantitat de zones verdes i millors indicadors de salut. La pressió de Barcelona per créixer i el poc interès del nostre ajuntament per posar límits a les constructores impacta directament sobre la nostra qualitat de vida: ara a Bellvitge ens prometen un gran parc, però només a condició de posar-lo al costat de 20 nous gratacels ben comunicats. Ens ofeguem en ciment. ¿Com educar en el canvi climàtic nens i nenes sense contacte amb la naturalesa? Poques Gretas sortiran d’aquests barris. Pocs estudiants de ciències ambientals. Poca gent amb eines per enfrontar un futur insostenible.
No són ganes capritxoses de primavera. És necessitat vital. D’aire i espai. De dies i temperatures amables. Per no passar ni molt fred ni molta calor. Per poder pagar les factures de la llum.
