Camí de les urnes
Malgrat tot
El món s’enfonsa i els nostres líders no ens enamoren, embrancats en les seves inoperàncies, en el perpetu ‘bequedisme’, els missatges contradictoris i la contínua traveta al rival
jregue41321434 barcelona 15 12 2017 pol tica preparativos con las urnas 190322194359
¿A qui votar el 14-F? Difícil qüestió. Una ha demanat el vot per correu per una espècie de tossuderia democràtica, o d’acte de fe en el sistema, o de l’equivalent polític a la dita aquella castellana de «la del pobre; antes reventar que sobre», però la decisió no és fàcil. ¿A ERC, i la seva gestió de les residències i els (no) rastrejadors? ¿Al PSC, amb un Illa exministre gairebé desaparegut en combat davant les autonomies des d’estiu? ¿A JxCat o comuns, que reneguen i intenten desvincular-se de sengles governs dels que se suposen part integrant (tot i que sigui amb un altre nom)? ¿A un PP que en el millor dels casos obstrueix i en el pitjor –Madrid– és nociu? ¿A uns Ciutadans irrellevants? ¿A una CUP que no vol guanyar? I no fico a la llista els innominables de tres lletres, el simple nom dels quals, com deien Los Calis respecte a l’heroïna, causa ruïna. No és fàcil, no, tot i que suposo que cada un pot trobar que aquests defectes es compensen amb alguna virtut, tot i que sigui una cosa tan reductiva com la postura sobre la independència.
Em repel·leix el discurs que tots els partits són iguals, perquè alimenta monstres, i perquè si ho fossin viuríem en un indesitjable consens seràfic. Igual que la pandèmia ha evidenciat les costures mal cosides de la societat, el mateix sembla haver-li ocorregut a la democràcia. El món s’enfonsa i els nostres líders no ens enamoren, embrancats en les seves inoperàncies, en el perpetu quedar bé, els missatges contradictoris i la traveta al rival, sense haver consensuat una llei electoral que evités aquest últim sainet.
No ajuda que a més ens venguin que a favor del dret a la participació sí que és lícit canviar de comarca per assistir a un míting, quan fa temps que aquests són poc més que un aquelarre per i per als fidels. Un influeix i participa més de la vida política mitjançant qualsevol decisió de consum quotidiana, des d’esborrar-nos d’una xarxa social fins a comprar a la botiga de la cantonada. I més quan a molts ciutadans corrents se’ls exigirà d’aquí a uns dies que s’enfundin amb por un EPI per garantir, ells sí, que tothom pugui practicar el grau zero de la participació política, que és el dret de vot. Malgrat tot, exercir-lo és defensar-lo.
