Biden i Xi davant les trampes de Pompeo

A més, per donar exemple i potser postulant-se per a les eleccions del 2024, l’excap de la diplomàcia trumpiana va voler enviar a Taipei l’ambaixadora a les Nacions Unides, Kelly Craft. Quan el seu departament va cancel·lar tots els desplaçaments dels funcionaris, va promoure una videoconferència entre Craft i la presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, una cosa que mai havia ocorregut.

La reacció de Pequín es va produir minuts després que Biden jurés el seu càrrec: va decretar sancions contra Pompeo i 27 funcionaris més de l’Administració de Trump que «van interferir greument en els assumptes interns de la Xina». Ni ells, ni les seves famílies, ni les seves empreses poden visitar ni fer negocis a la Xina, Hong Kong i Macau. 

Les relacions entre la Xina i els EUA són fonamentals per enfrontar els grans reptes globals, des del canvi climàtic a les pandèmies, passant pel terrorisme internacional o el risc d’una guerra nuclear. La politització dels problemes dificulta la seva resolució i la necessària entesa en l’àmbit intern de les mesures que aplanin el camí de la reconciliació bilateral. 

Les sancions xineses són gairebé simbòliques –una portaveu del Consell de Seguretat Nacional de Biden les va titllar d’«improductives i cíniques»–, però revelen l’estat d’ànim de Pequín, fart de les actuacions i insults de Trump i els seus pròxims. Taiwan, considerada per Pequín una província rebel, és la línia més vermella de la diplomàcia xinesa, que en aquests quatre anys ha vist com els EUA incrementaven el seu recolzament militar a l’illa i en l’últim li venia 5.000 milions de dòlars en armes, inclosos drons, sistemes de defensa costanera, míssils i artilleria. 

La decisió de Pompeo, qualificada de «perillosa i imprudent» per Michael Swaine, director del programa d’Àsia Oriental de l’Institut Quincy, comptava amb el precedent de la llei de garanties de Taiwan, aprovada el 2020 amb recolzament bipartidista. Per això els inconvenients de Biden a l’hora de revertir-les. Acontentar Pequín –un editorial de l’oficialista ‘Global Times’ li exigeix abolir immediatament el que s’ha adoptat en el «recent atac sorpresa» – pot mostrar-lo com a feble no només davant els republicans, sinó també davant les seves pròpies files demòcrates.

Biden va dir durant la campanya electoral que mantindrà una política ferma cap a la Xina quant als drets humans i a la situació de Hong Kong, on amb la nova llei de seguretat es continuen produint detencions pels mesos passats de disturbis i manifestacions. També pretén trobar àrees de cooperació amb Xi Jinping per frenar el deteriorament de les relacions entre els dos països i mirar d’estabilitzar-les.  

El 14 de gener, el novaiorquès Consell de Relacions Exteriors va elevar a nivell 1 (el màxim) la possibilitat d’un conflicte bèl·lic entre els EUA i la Xina per Taiwan. Per no afegir llenya al foc, la presidenta Tsai no ha comentat les mesures de l’ex secretari d’Estat, tot i que molts altres polítics de l’illa les han celebrat. «Les mentides i el verí que Pompeo ha escampat al llarg d’aquests anys inevitablement seran arrossegats amb ell a les escombraries de la història», va dir la portaveu del Ministeri d’Exteriors Hua Chunying. 

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Pequín sembla haver demanat a l’Administració de Biden fer ‘reset’ a les relacions i iniciar un nou període de col·laboració. Cal veure, no obstant, si aquest any, en què se celebra el centenari del Partit Comunista Xinès, adoptarà un enfocament de cooperació o de confrontació. 

La competència sino-nord-americana en comerç, tecnologia i seguretat ha desembocat en una rivalitat geoestratègica que s’ha convertit en un problema fonamental a escala global, amb els dos països exigint lleialtat als seus socis, molts dels quals mantenen excel·lents relacions amb tots dos i no volen veure’s en la tessitura d’elegir. En aquesta situació, el desafiament de Pompeo torna a convertir Taiwan en el punt de màxima fricció entre Washington i Pequín, antagonitza la Xina i està en contra dels interessos dels EUA, la Xina, Taiwan i el món.