Pros i contres
Supervivent
Parlar, matar el silenci, no deixar que el mutisme arreli, que s’enredi entre els peus, que s’enfili pel cos i imposi l’afonia. Boca tancada. Dolor ennuegat. I la impunitat del mal.
La congressista nord-americana Alexandria Ocasio-Cortez ha revelat que va ser víctima d’una agressió sexual en el passat. No ha donat detalls, ho ha compartit amb els seus seguidors d’Instagram mentre narrava la seva commoció davant el recent assalt al Capitoli. Els dos successos li han resultat traumàtics. Ja apareixen les primeres queixes. L’acusen d’exhibició d’intimitat, quan no entenen que la gran victòria dels agressors és que els seus actes quedin relegats a la vida privada de les víctimes. No. Parlar, encara que sigui en un murmuri, tot i que sigui contenint-se les llàgrimes, tot i que només sigui per compartir el terror. Perquè aquest dolor verbalitzat, aquest vòmit de ràbia i laments ennuegats corroeix la salvaguarda dels depredadors.
La declaració d’Ocasio-Cortez és la seva victòria, i s’uneix al testimoni d’altres dones agredides. Així, paraula a paraula, es trena el suport, la comprensió, la fortalesa de la supervivent. També la nuesa de l’atacant.
