Compte enrere per al plàstic d’un sol ús

Al final feliç del conte de Hans Christian Andersen, el soldadet de plom es reuneix amb la seva estimada ballarina perquè, quan va a parar al mar, el peix que se’l menja acaba venut al mercat a la seva família d’origen. Una versió més grotesca d’aquest conte està succeint contínuament als nostres mars. L’any passat es va trobar a Itàlia una balena que tenia a l’estómac més de 20 quilos de plàstic –plats d’un sol ús, bosses de compra i fins i tot una ampolla de detergent en què encara es podia escanejar el codi de barres per conèixer-ne el preu–. Els animals confonen la porqueria amb menjar, s’intoxiquen i, a través de la cadena tròfica, això repercuteix sobre la resta d’animals, també en els humans. Per pal·liar aquesta situació, l’1 de juliol entrarà en vigor la directiva europea que prohibeix el plàstic d’un sol ús i que va ser aprovada per una àmplia majoria al Parlament Europeu.

Una directiva necessària però insuficient, que pretén frenar la trista estimació que el 2050 hi haurà al mar més quantitat de plàstic que de peix. És cert que la directiva apunta a solucionar la procedència de la majoria de residus marins: el 85% corresponen a productes de plàstic i la meitat són d’un sol ús: coberts i plats, palletes i bastonets de cotó són uns quants dels exemples més habituals. Si la directiva té l’efecte desitjat, es reduirà fins al 42% la porqueria marina, però encara queden molts recipients de plàstic fora de la normativa que poden tardar dècades a degradar-se.

Reciclabilitat

És per això que una altra de les mesures contemplada en la directiva europea és que tots els plàstics siguin reciclables l’any 2030. La ‘reciclabilitat’ apareix com la paraula clau que pot salvar el problema dels greus efectes de nocius d’aquest producte sobre la nostra salut i la del planeta, que van de la mà, tot i que no ens ho sembli. Vegem els reptes que afronta aquesta estratègia.

La primera és que, com a societat, encara no estem conscienciats. El 2019, segons Ecoembes, un de cada quatre dels residus al contenidor groc no havia d’anar-hi. No sé si es tracta d’una estadística per riure o per plorar. Després de nombroses campanyes sobre el reciclatge, de contenidors de colors fàcils d’identificar, encara suspenem a l’hora de reciclar correctament. Potser és el moment d’accelerar i generalitzar el sistema de recollida porta a porta, que ha demostrat una gran efectivitat per impulsar una deguda separació dels residus a les llars i incrementar els quilos d’envasos reciclats.

Efecte d’hivernacle

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En segon lloc, el mateix procés de reciclatge comporta ús d’energia i de contínua emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. A més, el plàstic no té una vida il·limitada; es pot reciclar fins a quatre o cinc vegades a tot estirar, i en cada procés va perdent qualitat. Els usos que poden tenir els plàstics de quarta o cinquena generació no són els mateixos que els acabats d’utilitzar; per exemple, els plàstics reutilitzats poden utilitzar-se per a bosses d’escombraries, tuberies o mobiliari urbà, però en cap cas podrien contenir aliments o beguda. En el millor dels casos, la destinació final dels plàstics és com a combustible per generar energia, amb la conseqüent emissió de gasos contaminants.

Des del punt de vista de les empreses, substituir o disminuir el plàstic dels seus productes és un procés car, que implica canvis en la cadena de producció, i les alternatives solen tenir un preu superior. Per això, es pot valorar l’esforç de les indústries i comerços que es van avançant a la data límit de l’1 de juliol. Actualment, és ja molt evident com als supermercats estan desapareixent els coberts de plàstic, i els cafès per emportar, tan de moda últimament, van en vasos de cartró. Però es tracta d’un procés de canvi accelerat en què les empreses hauran de revisar contínuament les seves estratègies d’embalatge per no generar més escombraries de les estrictament necessàries. A Islàndia, per exemple, i a causa de la pressió dels consumidors, el Govern va acabar prohibint la venda de productes amb doble envàs, com les pastes de dents, que tenen el tub de plàstic i la capsa de cartró, que es llença a l’arribar a casa i que tardarà anys a degradar-se si no es recicla correctament... al contenidor blau.