Corregir la precarietat social per sortir ràpid i bé de la crisi sanitària

Afrontem unes eleccions al Parlament de la Generalitat plenes d’incerteses, començant pels efectes que tindrà en la participació el vodevil de les darreres setmanes en relació a la convocatòria del 14F. Hi ha tantes línies vermelles a superar, si es volen articular majories, que avui dia és difícil esbrinar l’orientació del proper govern de la Generalitat.

Venim d’uns anys complexes per a l’autogovern de Catalunya, per al desenvolupament econòmic i per a la cohesió social. A més, l’economia no corregeix les desigualtats socials, fa créixer la precarietat i augmenta la vulnerabilitat social. Un 24% de la societat catalana està per sota del llindar de la pobresa.

Els partits polítics tenen la responsabilitat de reconstruir un marc institucional que doni plenes capacitats per desenvolupar l’autogovern de Catalunya amb més recursos i més despesa social. La salut, l’educació, els serveis socials, la protecció social, la dependència, necessiten una forta inversió en les administracions públiques per donar resposta a la ciutadania, que ha pres consciència durant la pandèmia de quines són les veritables necessitats per viure amb dignitat.  Per tenir els recursos necessaris, és urgent afrontar una reforma del sistema fiscal del nostre país, que incrementi la capacitat de recaptació de forma similar als països del nostre entorn. Els estats de la UE ingressen, de mitjana, un 6% més que nosaltres, que representen uns 12.500 milions d’euros. Lluitar contra el frau fiscal i incrementar els impostos a qui més guanya i més té són dues mesures urgents.

La Catalunya social que volem no s’entén si no és amb treball digne, amb salaris dignes, amb més i millor ocupació. La sortida de la crisi ha de comportar un canvi de model productiu i econòmic i una reformulació del mercat de treball.

Els fons de reconstrucció europeus són una oportunitat que no podem deixar passar. És imprescindible que els propers mesos i anys, articulem una xarxa de concertació i coordinació, sectorial i territorial, on la participació estructurada de les diferents administracions i la concertació social entre patronals i sindicats desenvolupin els projectes estratègics que han de multiplicar les capacitats de digitalització d’un país que té la millor xarxa de connexió digital d’Europa i posar-se al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic amb una aposta ferma i decidida de transformació del sector energètic. Aquest país, amb fonts de generació envejables, pot trencar els oligopolis energètics amb una bona inversió en energies renovables.

Tenim el deure moral d’enfortir el sistema de dependència i resoldre les mancances del sistema de cures a la gent gran que s’ha mostrat letal en la pandèmia. Els treballs de cures han de guanyar valor social i millors salaris. Només la gestió directa pública pot garantir el desenvolupament ple d’aquests sectors.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És cabdal tornar els equilibris a les relacions de treball per corregir la precarietat laboral i la inestabilitat contractual envaïda per la temporalitat, la rotació i la parcialitat no volguda. Per això és imprescindible derogar les reformes laborals. Per afrontar els nous reptes, són necessaris canvis. Cal formar els milers de persones que hauran de canviar de lloc de treball. S’ha de millorar la productivitat de la nostra economia, amb nous sectors emergents de més valor afegit que s’integrin en els marcs de la digitalització i de l’economia circular. És imprescindible invertir en la seguretat i la salut de la classe treballadora perquè tot i l’alentiment de l’economia puja la sinistralitat. Volem democratitzar les empreses amb  més participació de les treballadores i els treballadors, aprofitant el seu coneixement i les dades compartides, fent de la intel·ligència artificial un instrument per obrir nous rols de relacions entre empresaris i treballadors i repartir els beneficis i la responsabilitat d’una manera més equilibrada. La política ha d’entomar el futur del treball mitjançant el diàleg social, la concertació, els acords estratègics, dels consensos.

Cal encetar una nova etapa per Catalunya que aprofiti tot el potencial d’una societat preparada per a un futur millor i més just.