La corrupció persegueix el PP

A cinc dies que s’iniciï, dilluns, el primer judici sobre la caixa b del PP i en plena campanya electoral per a les eleccions a Catalunya, Luis Bárcenas ha decidit estirar la manta i trencar el pacte al qual diu haver arribat amb el Partit Popular de callar en espera que la seva dona, Rosalía Iglesias, es deslliurés de la presó. La confessió de l’extresorer del PP acusa directament Mariano Rajoy de ser «perfecte coneixedor» de les irregularitats en els comptes del partit que, segons Bárcenas, es va finançar il·legalment amb pagaments en b ni més ni menys que durant 27 anys, des de 1982 fins a 2009. L’extresorer detalla també els noms dels alts càrrecs que haurien rebut sobresous, des de Rajoy fins a Dolores de Cospedal i altres exsecretaris generals. D’aquesta llista, dos noms segueixen en actiu, els senadors Javier Arenas i Pío García Escudero.

La confessió de Bárcenas, que recordem que en la seva condició d’investigat no té l’obligació de dir la veritat, plasma una presumpta situació d’il·legalitat permanent en el funcionament del PP, un partit que podria haver acudit dopat a les diferents consultes electorals gràcies al finançament il·legal, si va ser com ho explica l’acusat. Amb ser aquest un fet prou greu, l’escrit de l’extresorer suggereix també un presumpte delicte de suborn, una cosa que fins ara havia negat, a l’assegurar que en els donatius i aportacions d’empreses al partit «n’hi pugui haver alguns concrets casos en els quals sí que es va presentar aquella motivació», amb referència als contractes públics aconseguits de l’Administració per part dels donants –el tancament del cercle l’acreditació del qual dificulta que tants processos per corrupció arribin al final–.

A l’Audiència Nacional hi ha ja una peça separada en la qual s’investiguen 23 contractes per valor de 600 milions d’euros adjudicats pel Govern de José María Aznar, investigació en la qual Bárcenas s’ofereix ara a col·laborar. La relació entre donatius i contractes, el delicte de suborn, seria un aspecte clau del cas, però fins ara no s’ha pogut demostrar la relació pel que el judici que comença dilluns es limita a la reforma amb diner negre de la seu central del PP l’any 2008.

El comportament de Bárcenas no és ni de bon tros angelical. Sosté que va callar durant anys en espera que la seva dona no anés a la presó, com diu que li van prometre des del PP, i que per la mateixa raó va retirar la denúncia sobre la destrucció dels discos durs dels seus ordinadors, cas del qual el PP va sortir absolt. Però que la seva denúncia sigui interessada no absol automàticament el PP, com pretenen fer veure els seus dirigents actuals que es limiten a al·ludir a «estratègies de defensa» o a dir que «Bárcenas és el passat». Serà el passat si el partit abjura dels comportaments que es denuncien com va fer al seu dia Angela Merkel amb Helmut Kohl, que va ser el seu mentor. El passat no es pot esborrar de cop, tot i que hi hagi un relleu de dirigents, quan es tracta de fets tan greus. I això val per al PP i per a qualsevol altre partit, com estem veient aquests dies en el cas de JxCat respecte a l’antiga Convergència o al PSOE en el cas dels eros.

Malgrat els intents de minimitzar la denúncia de Bárcenas, el cert és que en el partit hi ha preocupació per com poden influir aquestes revelacions en les eleccions catalanes, on el PP es juga, segons algunes enquestes, ser sobrepassat per Vox. Mentre no es jutgin tots els casos pendents i es depurin totes les responsabilitats, l’ombra de la corrupció continua perseguint el PP. I per afegiment els líders de Vox que, com Abascal, procedeixen d’allà.