Emergència comercial

En un moment en el qual encara ens costa imaginar la fi de la situació de pandèmia actual, la necessitat de trobar solucions i mecanismes que ens ajudin a mantenir la nostra activitat comercial s’agreuja. I això és així, perquè a la urgència evident d’això, se sumen els plans, projectes i peticions que han passat al final de la llista de prioritats o simplement han quedat al calaix de partits i Govern.

Tot el viscut fins al moment durant aquests darrers 11 mesos, ens avala en la nostra petició, malhauradament ja recurrent, que ja fa massa temps que és necessària una reafirmació absoluta i clara de suport dels nostres polítics a l’activitat econòmica del nostre país. Ens cal tenir la certesa que com a sector cabdal de l’economia catalana i l’economia barcelonina, el comerç no és menystingut ni ara ni mai, i que se’ns té en compte per dissenyar i desenvolupar polítiques que es corresponguin a les nostres necessitats reals. Les restriccions i ajuts d’aquests darrers mesos són una clara mostra del que per a nosaltres significa menystenir el comerç. Se’ns ha estigmatitzat sense més; s'han ofert unes ajudes econòmics totalment insuficients per a una cobertura de mínims; i ens han penalitzat amb mesures incoherents, com l’obligació de tancar els nostres comerços els dissabtes, quan és obvi que els protocols de seguretat que estem aplicant als nostres establiments des de l’inici de les restriccions –aforament, distància, desinfecció, ús obligatori de mascaretes, etc.– han estat sempre els mateixos durant tota la setmana, de dilluns a dissabte. Amb això només s’ha afavorit la compra a través de plataformes ‘online’ que han seguit autoritzades a vendre producte essencial o no, de dilluns a diumenge, les 24 hores al dia.

La situació de pandèmia ha fet més evident que mai que els hàbits de compra estan canviant i que això requereix una reconversió comercial que des de Barcelona Comerç treballem des de fa temps i que necessita el compromís dels governants perquè la seva materialització sigui possible.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Davant nostre tenim el gran repte d’adaptar-nos, en un temps rècord, als nous requeriments de servei, digitalització i connectivitat amb el client, i això vol dir, inversió, formació i recursos. Necessitem que els que es postulen al Govern de la Generalitat ho tinguin molt present i desenvolupin plans específics i urgents, com es van fer, per exemple, amb la indústria, en el seu moment. Cal que s’activi de veritat la llei de la segona oportunitat que ens permeti als comerciants mantenir els nostres negocis, adaptar-los i conservar els nostres béns.

Necessitem agilitat, implicació i compromís de la classe política per mantenir viu el comerç de proximitat. Ens cal que es treballi en una reforma del mercat laboral que aposti per la qualificació professional al comerç; demanem que es dissenyin mecanismes legislatius i fiscals que acompanyin l’activitat comercial en comptes de posar-li pals a la roda; exigim que no s’encobreixi més la competència deslleial d’empreses que ni tan sols tributen al nostre país; necessitem que es deixi de posar en dubte la propietat privada... En definitiva, ens calen polítiques sostingudes en el temps que dotin de seguretat i certesa les nostres decisions com a empresaris i ens ajudin a mantenir aixecades les persianes dels nostres comerços i amb això, que el model únic de comerç de proximitat del que gaudim a casa segueixi sent un actiu per a tota la ciutadania i un tret diferencial de valor per al nostre país.